Etiqueta: Roca 1904

BLOG
Compartir
Hashtags

COM ENS HEM DE NODRIR A L’ESTIU?

La hidratació del cos és molt important per garantir l’arribada d’hidrats de carboni, proteïnes, vitamines ,minerals i altres nutrients essencials, com l’oxigen, a les cèl·lules. D’aquesta manera les cèl·lules del nostre organisme són capaces de produir l’energia necessària pel funcionament del nostre cos.

A l’estiu les temperatures són més altes i passem més temps a l’aire lliure pel què hem de beure més aigua per obtenir un nivell òptim d’hidratació. Es tracta d’una pràctica primordial per mantenir les funcions físiques normals, la termoregulació i la funció cognitiva.

 

Quan estem deshidratats podem veure disminuïda la nostra capacitat intel·lectual, la concentració, el rendiment físic i la memòria. També podem patir mal de cap i cansament.

A més a més amb la deshidratació augmenta l’esforç cardiovascular i, si aquesta és severa, pot comportar fins i tot l’hospitalització. En aquests casos és important reposar els electròlits que hem perdut per la suor. Per això es recomana: aigua de mar envasada, comprimits de sals minerals o begudes isotòniques.

 

Pautes per hidratar-nos més a l’estiu:

  • No esperis a tenir set per beure aigua. Quan apareix la set és símptoma de que ja estem deshidratats.
  • Hem de beure com a mínim 8 gots d’aigua al dia, per reposar el líquid perdut, sobretot si les temperatures són molt elevades.
  • Beure aigua abans, durant i després de realitzar qualsevol activitat física o esport. Si l’activitat física supera 1 hora de durada, cal reposar els electròlits perduts amb una beguda isotònica.
  • Fes servir roba adequada que permeti la termoregulació corporal.
  • Abans de sortir de casa convé beure aigua, així com portar una ampolla d’aigua sempre a sobre per poder hidratar-nos en qualsevol moment i lloc.
  • Els nens i els avis són els principals grups de risc exposats a la deshidratació, ja que no sempre saben avisar que tenen set. Per evitar-ho els hi hem d’oferir aigua sovint.
  • Les dones embarassades o en període de lactància han de beure com a mínim 3 litres d’aigua al dia.

 

*TIP NUTRICIONAL

Podem afegir a l’aigua fruites i verdures com a saboritzant. Queden ideals, els fruits vermells, els cítrics i el cogombre!

També, recordar-vos que a la farmàcia disposem de sobres saboritzants Bolero, a base de concentrat de fruita i sense sucres afegits, que poden ajudar-vos a fer més atractiu el fet de beure aigua.

 

Les fruites i verdures tenen un elevat contingut en aigua, minerals i vitamines que refresquen i actuen com a antioxidant, reduint l’oxidació produïda per l’excés de calor i l’exposició solar, endarrerint l’envelliment cel·lular.

 

Entre les fruites i hortalisses amb més antioxidants trobem:

  • Poma i ceba, riques en quercetina
  • Tomàquet, ric en licopè
  • Fruites del bosc, riques en flavonoides
  • Cítrics (taronja, llimona, kiwi, maduixes), rics en vitamina c

 

Es recomana prendre-les crues. Al sotmetre-les a un procés de cocció perden bona part d’aquests beneficis. En aquest sentit tenim múltiples opcions com “ gazpachos” i sopes fredes. Si necessites idees, no dubtis a preguntar.

En resum:

  • Beu al llarg del dia un got d’aigua: abans de llevar-te i abans de cada àpat.
  • Inclou amanides variades i sopes fredes amb hortalisses i per postres o entre hores, alguna peça de fruita.

 

Clar i transparent, oi? 😉

BLOG
Compartir
Hashtags

QUÈ PUC FER PER ENVELLIR MILLOR?

Envellir és un procés natural que forma part de l’evolució de la vida i es caracteritza per una disminució progressiva de les funcions de l’organisme que es manifesta al llarg del temps amb el deteriorament de la capacitat funcional.

És un procés universal que afecta a tots els éssers vius i que es manifesta de manera individual, perquè no totes les persones envelleixen de la mateixa manera. A més, és un procés irregular i asincrònic, és a dir, es manifesta de manera diferent en els diferents òrgans i teixits de l’organisme. Envellir no significa emmalaltir, el que passa és que hi ha una menor adaptació als canvis interns i externs, amb una disminució de la capacitat de restablir l’equilibri funcional que ens permet estar sans i conseqüentment, és més fàcil emmalaltir.

 

Cada persona té una edat cronològica i una edat biològica. L’edat cronològica no es pot modificar, és l’edat en anys, mentre que l’edat biològica es refereix a l’estat físic de cadascun dels òrgans i teixits del nostre cos.

Quan l’edat biològica és major que la cronològica es parla d’envelliment prematur. El concepte d’antienvelliment o antiaging sorgeix de poder frenar l’envelliment biològic respecte a l’edat cronològica, i envellir de la millor forma possible gaudint d’un estat de salut òptim.

 

I de què depèn? Depèn de factors genètics, factors ambientals i de l’estil de vida, especialment dels dos grans pilars que són l’alimentació i l’activitat física. Gràcies als avanços en nutrigenètica, actualment de sap que la dieta pot incidir en l’expressió dels gens, de manera que l’alimentació i els hàbits d’activitat física són fonamentals en la manera d’envellir.

 

ALIMENTACIÓ

Una dieta equilibrada és aquella en la què es consumeixen tots els nutrients necessaris en les quantitats òptimes.

Aquesta ha de contenir:

  • CARBOHIDRATS: S’aconsella que l’aportació representi el 50-55% de l’energia total diària. La ingesta real d’hidrats de carboni ha d’adaptar-se segons el nivell d’activitat física realitzat.

Els hidrats de carboni han de ser majoritàriament complexes (cereals integrals, pasta, farina, patates..)

 

  • GREIXOS: Es recomana que els greixos aportin el 30% de l’energia total diària. Aquests han de ser saludables, procedents de l’oli d’oliva, la fruita seca i el peix blau.

 

  • PROTEÏNES: Són bàsiques per al manteniment de la massa muscular. Un desequilibri entre la ingesta i les seves necessitats pot provocar una pèrdua de massa muscular o sarcopènia.

La recomanació diària d’ingesta proteica per a adults sans és de 0,8 g de proteïna /kg de pes i dia en adults sans.

Aquesta quantitat pot no ser suficient en persones que realitzen exercici físic regularment i la Internacional Society of Sport Nutrition recomana una ingesta al voltant de 1,5 g de proteïna/kg de pes per a les persones que practiquen exercici de resistència depenent de la intensitat i durada d’aquest. Per a exercicis de força, la ingesta proteica recomanada pot arribar als 2g/kg i dia.

Són aliments amb proteïnes d’alt valor biològic (amb tots els aminoàcids essencials) els ous, la carn, els peixos i els lactis. Els llegums es consideren proteïnes incompletes perquè tenen baix contingut en aminoàcids essencials. Això es pot corregir complementant el llegum amb cereal (per ex llenties amb arròs).

 

  • VITAMINES: Tenen funció reguladora. Provenen de les fruites i verdures. Les seves necessitats diàries són baixes però s’han d’ingerir diàriament (sobretot les hidrosolubles) perquè el seu dèficit provoca greus alteracions.

 

  • MINERALS: Formen part d’estructures com els ossos i les dents i tenen també funció reguladora.

 

  • FIBRA: La fibra dietètica està constituïda pels hidrats de carboni no digeribles i la lignina present de manera intrínseca en la plantes. No pot ser digerida pels enzims digestius de manera que arriba a l’intestí gros on és parcialment fermentada pels bacteris intestinals obtenint-se gas i àcids de cadena curta que tenen un destacat paper metabòlic i en la funcionalitat intestinal.

 

La  relació  entre  fibra  insoluble  i  fibra  soluble  hauria  de  ser  aproximadament  de 3:1 i s’aconsegueix fàcilment amb la regla de 5 al dia; s’aconsella menjar 5 racions diàries entre fruites, verdures i hortalisses, a més de promoure el consum de cereals integrals i la ingesta de llegums 3 vegades per setmana.

Cal advertir que l’augment del consum de fibra sempre ha de ser gradual i acompanyat de suficient quantitat d’aigua per a evitar flatulències i malestar intestinal. Sense una ingesta suficient d’aigua no sols disminueix l’eficàcia de la fibra sinó que pot conduir a una obstrucció intestinal. L’excés  de  formació  colònica  pot  produir  flatulència,  distensió abdominal, meteorisme i dolor abdominal.

Val , i com aconsegueixo menjar tot això?

Procura que els plats que mengis, tinguin aquesta estructura:

 

 

ACTIVITAT FÍSICA

Per a mantenir la salut i prevenir la malaltia es recomana, com a mínim, acumular trenta minuts diaris d’activitat física moderada, cinc dies a la setmana. Si no poden ser seguits, tres sèries de deu minuts poden tenir els mateixos efectes beneficiosos per a la salut.

Aquesta quantitat correspon a l’activitat física que suma una despesa calòrica diària mínima de 150 kcal o una despesa calòrica setmanal mínima de 1.000 kcal.

 

El què es recomana és combinar :

Exercicis de força, beneficiosos per a mantenir o millorar la massa, força i potència muscular i evitar la pèrdua natural de massa muscular associada a l’edat.

Exercicis de flexibilitat, imprescindibles per a mantenir la mobilitat de les articulacions, tendons i músculs, fent estiraments musculars.

Exercicis d’equilibri, ajuden a mantenir la independència funcional i a tenir una marxa millor i més segura evitant les caigudes.

 

No és tan difícil! Tot és començar! Consells:

– Fes-ho de manera gradual i progressiva.

  • Tria una activitat agradable i adequada. Es tracta de triar aquella activitat que més t’agradi i que sigui realista en funció de l’edat i el nivell de condició física de cada persona. En general, caminar és una bona opció per a la majoria de persones.
  • Estableix objectius realistes i assimilables. Cal recordar que els objectius s’aconsegueixen a llarg termini i que sempre cal començar l’exercici a molt baixa intensitat. Quan es camina s’aconsella poder parlar còmodament mentre es duu a terme l’activitat.
  • Tingues constància. Cal ser regular en la pràctica de l’exercici físic i si és possible destinar una o més sessions diàries a la realització d’aquesta activitat.
  • Fes activitats en grup. Fent una activitat en grup s’evita l’abandonament i permet relacionar-se amb altres persones amb un benefici positiu afegit per a la salut mental.

 

I recorda: els grans canvis s’aconsegueixen amb petits esforços!

BLOG
Compartir
Hashtags

EM PICA TOT…ÉS SARNA??

Avui volem parlar d’una malaltia de la pell que últimament està tenint un repunt de contagis, molt probablement degut al confinament i al fet que aquest ha fet  que hi hagi una convivència més estreta amb el nucli familiar. És la SARNA.

 

Malgrat es pensi el contrari, no és una malaltia vinculada a cap classe social. Qualsevol persona d’edat, sexe o raça pot contraure la sarna.

Normalment es transmet amb el contacte directe de persona a persona. Per això és més freqüent en zones on hi ha més agrupament i durant l’hivern. No és estrany que hi hagi un brot dins d’una família o una escola Bressol.

 

Quines són les causes?

Està causada per un petit àcar (Sarcoptes Scabiei), que medeix uns 0’4 mm. Existeixen diferents variants d’aquest paràsit: la humana i l’animal (p.ex: la varietat canis dels gossos).

És una malaltia molt contagiosa, que es transmet per contacte directe amb la persona que la pateix. Per tant, la sarna es pot encomanar durant les relacions sexuals.

 

Encara que no és habitual, també pot propagar-se amb el contacte amb objectes inerts, ja que l’àcar pot sobreviure fora del cos humà durant 3 dies. Per tant, és possible contagiar-se de sarna al compartir roba, tovalloles o llençols d’una persona infectada. En aquests casos sovint recomanem esprais acaricides amb olis essencials molt útils per tractar la roba, els sofàs i l’ambient.

 

Per contra, és molt poc probable encomanar-se a través d’animals, ja que les espècies que els parasiten són diferents. Si arriba a l’home, el paràsit causarà picor, però no sobreviurà gaire temps i la picor desapareixerà per si sola.

La femella del paràsit és atreta per la calor i l’olor. Passa al nou hoste i excava un túnel per enterrar-se just sota la pell. Un cop dins, diposita els seus ous i segrega tòxics que solen produir reaccions al·lèrgiques. Quan els ous eclosionen (als 21 dies) les larves pugen a la superfície on es queden fins a acabar el seu desenvolupament. Des d’aquí poden desplaçar-se a altres àrees de la pell o cap a altres persones.

 

Quins són els símptomes?

Els símptoma inicial i més freqüent és una picor molt intensa, que és producte de la reacció al·lèrgica als àcars, als ous i a les substàncies que produeixen. El prurit és local, però després tendeix a generalitzar-se. La seva intensitat augmenta a la nit i sovint impedeix que la persona pugui dormir.

Els àcars excaven a la pell galeries fines i irregulars que solen ser molt estretes i mesurar de 5 a 15 cm de llarg. Inicialment comencen a la zones de la pell on hi ha plecs: entre els dits, part interior dels canells, axil·les, natges, cintura, genolls, part interna dels peus i també al voltant de les mames en les dones i en els genitals en els homes…ah! i sota anells, rellotges i polseres.

 

Els solcs que realitzen els àcars acostumen a estar acompanyats al final per una protuberància o pàpula (acarina). Si aquestes lesions es rasquen de manera intensa es poden produir úlceres a la pell que poden donar lloc a infeccions bacterianes secundàries.

En general,  poden transcórrer al voltant de 3 setmanes fins que hi ha manifestacions a la pell la primera vegada  que una persona  contrau la sarna. En canvi, si la persona ja ha tingut la malaltia, el període pot reduir-se entre un i 4 dies.

 

Quin és el tractament?

La sarna es pot tractar fàcilment. El tractament més comú és l’aplicació tòpica de cremes i locions, que a vegades s’ha de repetir després d’uns 14 dies. El medicament més habitual sol ser la permetrina al 5%, que s’aplica sobre tot el cos, plecs i la pell sota les ungles. Es recomana aplicar-la a la nit i esperar de 10 a 15 minuts abans de vestir-se. La crema s’ha de deixar entre 8 i 14 hores i després retirar-la amb aigua a la dutxa o a la banyera.

En els casos més greus es poden utilitzar altres medicaments com ara l’ivermectina d’administració oral.

 

També es pot recórrer a antihistamínics per treure la picor. Moltes vegades poden ser necessaris fins i tot després que la sarna ja hagi desaparegut, ja que la reacció al·lèrgica que causa el paràsit pot persistir encara que ells ja no hi siguin.

Si hi ha lesions sobreinfectades, el metge afegirà el tractament antibiòtic més indicat.

 

Com puc evitar el contagi i prevenir la seva propagació

És important que tant l’afectat com la família prengui una sèrie de precaucions tant abans com després del tractament.

 

  1. Cal tractar a tots els membres de la família, parella sexual i tothom que convisqui o tingui un contacte estret amb el malalt, encara que no tinguin símptomes.
  2. Cal rentar tota la roba, roba interior, tovalloles, fins i tot la roba de llit a 60 graus, que és la temperatura a partir de la qual els àcars moren. També és efectiva la neteja en sec, o un planxat a alta temperatura. Si tens assecadora, utilitza un cicle calent per assecar-ho tot.
  3. Renta també joguines i peluixos. Si hi ha alguna cosa que no puguis rentar, fica-ho dins d’una bossa tancada hermèticament durant 15 dies. Els paràsits només sobreviuen 3 dies fora de la pell.
  4. Torna a rentar la roba un cop acabat el tractament. També tovalloles i llençols
  5. Passa l’aspiradora a consciència. Aspira cada habitació de la casa, sobretot les catifes i mobles que poden estar entapissats com cadires i butaques. Un cop acabat llença la bossa de l’aspiradora.
  6. Evita mantenir relacions sexuals fins després del tractament. Recorda que és una de les maneres que la malaltia es pot transmetre i l’ús del preservatiu no l’evita.
  7. Si el teu fill té sarna, talla-li les ungles ben curtes, així reduirem el risc d’infeccions bacterianes secundàries per culpa del rascat.

 

Necessites més informació? No dubtis en consultar-nos.

BLOG
Compartir
Hashtags

PROBIÒTICS: QUÈ HAIG DE BUSCAR I COM TRIAR-LOS

Definim conceptes:

Probiòtics

Són microorganismes vius que, quan s’administren en quantitats adequades, confereixen un benefici a la salut de l’hoste.

La majoria dels probiòtics comercialitzats contenen espècies dels gèneres Lactobacillus i Bifidobacterium, encara que altres també contenen altres bacteris làctics (Lactococus, streptococcus), propionibacteries, Escherichia coli, Bacillus dpp o Saccharomyces cerevisiae.

És important diferenciar els probiòtics de la microbiota, que es tracta d’un conjunt de microorganismes que pobla un hàbitat, amb grups d’espècies estables i  d’ altres variables.

 

Prebiòtics

Són substractes que són utilitzats selectivament pels microorganismes de l’hoste, el que els confereix beneficis per a la salut. Els prebiòtics tenen el potencial de millorar la funció digestiva, recolzar les defenses naturals del cos, millorar l’absorció de minerals i ajudar a regular la sacietat i l’equilibri energètic.

 

Simbiòtics

És la combinació de probiòtics i prebiòtics administrats conjuntament.

La WGO (World Gastroenterology Organisation) va publicar al febrer del 2017 la guia de Probiòtics i Prebiòtics on es troben descrites les indicacions per adults de probiòtics/ prebiòtics/ simbiòtics basades en l’evidència científica seguint els criteris del centre d’Oxford, on s’identifica també la soca estudiada, la dosi recomanada i les referències i comentaris pertinents.

 

Què poden fer els probiòtics per a la teva salut?

La investigació ha demostrat que els probiòtics poden ajudar a la salut de diferents maneres. En general, poden ajudar a la seva funció immunitària, a la digestió,  a controlar els microorganismes patògens, a produir vitamines i ajudar a l’absorció de nutrients.

 

En concret, hi ha evidència científica que determinats probiòtics poden:

  • Reduir la diarrea associada a antibiòtics
  • Tractar la diarrea pediàtrica infecciosa
  • Millorar alguns símptomes digestius, inclosos els causats pel síndrome de l’intestí irritable de lleu a moderat
  • Ajudar a controlar els símptomes associats a la mala digestió de la lactosa
  • Reduir els símptomes dels còlics del nadó
  • Disminuir algunes infeccions comuns, incloses les del tracte respiratori, l’intestí i el tracte vaginal

 

Actualment hi ha hipòtesis sòlides sobre la influència dels probiòtics a la funció cerebral. S’ha vist que poden ajudar en símptomes psicològics com l’estrès, l’ansietat, la depressió, la tristesa i l’humor.

 

Són segurs?

Els probiòtics són segurs per a la majoria de les persones, però cal consultar al metge si la persona pateix un trastorn immunitari o síndrome de l’intestí curt o una malaltia greu.

 

Els probiòtics funcionaran per a mi?

Hi ha molts factors individuals que poden influir en el què funciona o no per a cada persona : la dieta, els microbis existents en el tracte digestiu, els medicaments que prengui o la fisiologia personal. El  millor per saber si funciona o no és prendre el probiòtic durant un mes aproximadament. Si no veus el beneficis que estàs buscant potser no és el probiòtic que necessites.

Per ser un probiòtic, el microbi ha d’estar viu quan s’administra, s’ha de documentar que té un benefici per a la salut i s’ha d’administrar en els nivells que s’ha demostrat que confereixen beneficis. No sempre cal que arribin vius a l’ intestí.

 

I com s’aconsegueix administrar-los vius?

Per crear suplements probiòtics, els científics manipulen certes condicions per aconseguir un estat en el què el creixement bacterià entra en “mode d’espera”. Ho fan mitjançant un procés tecnològic que s’anomena assecat per congelació o liofilització, que elimina la major part de l’aigua del voltant i dins les cèl·lules deixant els microbis en estat latent. Els microbis no tenen creixement, reproducció ni activitat metabòlica complerta. Això passa quan arriben a l’intestí, que proporciona aigua, així com la temperatura adequada, la disponibilitat de nutrients, acidesa i falta d’inhibidors.

 

Què cal buscar?

La quantitat de probiòtics en un suplement s’expressa mitjançant CFU: Unitats Formadores de Colònies . Això són el nombre de bactèries viables del producte. Ha de ser igual a la quantitat que s’ha demostrat ser beneficiosa ens els estudis en humans

Han d’especificar :

Gènere, Espècie i Soca. S’ha de saber tots 3.

Per exemple : Lactobacillus ( gènere) Acidophilus ( espècie) MN5 (soca)

Diferents soques dins d’una mateixa espècies poden tenir diferents beneficis per la salut.

 

Quantes més CFU millor?

No necessàriament. La millor dosi és la que s’ha aprovat en humans i s’ha demostrat que proporciona resultats positius. Es diu la Dosi efectiva.

 

Quantes més soques millor?

No, depèn de la ciència. Alguns estudis donen suport als beneficis d’un probiòtic d’una sola soca mentre d’altres mostren que les mescles específiques de soques probiòtiques tenen un resultat positiu.

 

Els aliments fermentats són aliments probiòtics?

Els aliments fermentats s’elaboren utilitzant micoorganismes vius. Alguns aliments fermentats es consumeixen sense més processament, però  d’altres  es processen per pasteurització, cocció, fumat o filtrat. Aquests passos poden eliminar els cultius vius que hi ha.

 

Última recomanació : Si creus que post necessitar un probiòtic, el millor és demanar consell.

BLOG
Compartir
Hashtags

AQUEST ANY HO DEIXO!

Un cop passades les festes,  després dels excessos nadalencs, és quan sovint apareix la necessitat de canvi, i pensem ens els nous propòsits de cara a l’any que comença.

Un dels més habituals, a banda de fer exercici i menjar millor, sol ser el de DEIXAR DE FUMAR.

 

Deixar el tabac és possible? Sí, sí que ho és. Vols saber el secret?

Abandonar el tabac és una decisió que ha de ser molt meditada i que requereix , segons la nostra experiència, una preparació a consciència. És cert que hi ha persones que són capaces de deixar el tabac perquè sí, d’un dia per l’altre. Però la gran majoria no: La clau de l’èxit és conèixer el nostre hàbit tabàquic per tal de poder anticipar-nos i salvar tots els obstacles que anirem trobant al llarg del camí.

 

En el procés de deshabituació ens trobem amb 3 tipus de dificultats:

  • L’ABSTINÈNCIA FÍSICA (no és eterna! Màxim 12 setmanes. Es pot tractar i/o minimitzar)
  • l’HÀBIT TABÀQUIC  (el tabac acompanya  a moltes activitats quotidianes i té un ritual que cal desautomatitzar)
  • L’ABSTINÈNCIA A LLARG PLAÇ (haurem de preparar-nos per saber afrontar situacions de risc futures)

 

Comencem!

El primer és saber quin és el grau de dependència del tabac i el grau de motivació per deixar-ho. En funció del resultat d’aquests tests (que es realitzen de manera molt ràpida) decidirem si és realment el moment i quina estratègia hem de seguir.

Saps quins són els motius pels què fumes? I tens clar per quins ho vols deixar? Llista-ho!

Cal tenir molt presents quins són els motius per deixar-ho perquè al llarg del procés hi haurà moments en què caldrà revisar-los per reforçar la decisió.

 

També és molt important conèixer QUAN I PER QUÈ FUMES. No totes les cigarretes són iguals ni tenen la mateixa importància. Hi ha situacions que et “conviden“ a fumar. Saber quines són t’ajudarà a evitar-les o a buscar alternatives per afrontar-les.

Ja ho tens! Fixa la DATA

 

Mentre et prepares per deixar de fumar, et recomanem una  sèrie d’exercicis per reduir aquelles cigarretes que fumes de manera automàtica, sense pensar. D’aquesta manera aniràs reduint el consum abans del dia D. Alguns exemples:

– Retarda cada vegada més la primera cigarreta del matí.

– Canvia de marca de tabac quan acabis el paquet.

– Fuma amb l’ altra mà.

– Quan facis alguna activitat com telefonar, escriure, etc.. no fumis.

 

Si arribes fins aquí, hauràs reduït molt el consum de tabac.

Necessites més informació? Demana ajuda.