COM PUC MINIMITZAR RISCOS DURANT ELS ÀPATS DE NADAL?

“Teniu tests d’antígens?” aquesta està sent la pregunta del mes.

I és que amb l’augment de contagis , es tornen a posar en risc les trobades familiars al Nadal.

Són moltes les persones que volen adquirir tests i pensen que fent-los just  abans de l‘àpat, si surten negatius, ja poden estar tranquils. Tinguem-ho clar: els tests d’antígens són molt útils, però  no són la panacea i cal ser-ne conscient.

 

Fa uns mesos vam parlar-ne en el nostre blog: Els tests d’antígens ràpids (TAR) detecten la glicoproteïna S de l’espícula del virus i són molt fiables en presència de simptomatologia. Sinó, poden donar falsos negatius.

Indiquen si hi ha una càrrega viral alta en AQUELL MOMENT; Un resultat positiu indica infecció activa; un resultat negatiu no és cap garantia de que demà no siguis positiu. Per això, nosaltres els recomanem  sobretot quan hi ha símptomes ,  per diferenciar-lo d’ altres virus.

 

També són moltes les persones que, quan se’ls informa que una persona que van veure el dia abans ha donat positiu, corren a la farmàcia a buscar un test per fer-se’l immediatament. La nostra recomanació (en cas d’estar vacunat i mentre no hi hagi canvis en les restriccions) és  NO fer-se cap test ja que, si realment hi ha hagut contagi, el virus no serà detectable encara amb un TAR, i extremar les mesures de prevenció (mascareta, distància , ventilació…)

Si en uns dies apareixen símptomes, llavors SI és el moment de fer-se un test. Si dona positiu , cal avisar al CAP per tal que en facin el seguiment.

 

I llavors, què fem hem de fer en les trobades familiars?

 

Amb la Covid 19 hem après que no hi ha cap mesura que funcioni al 100%. Només si posem en pràctica tot allò que sabem que funciona evitarem el contagi.

  • Les vacunes. Són efectives per a salvar vides, però sabem que no són esterilitzants (disminueixen la probabilitat de contagi però no l’eviten completament).  Això sí, en un vacunat, el risc d’infecció és un 60% menor, per tant un vacunat té menys probabilitat d’infectar-se i per tant és més improbable que contribueixi als contagis.
  • Els tests d’antígens (TAR): són indicatius de càrrega viral alta (normalment associada a simptomatologia. Més o menys cap al dia 5 després del contagi) Recorda que un test negatiu no és garantia de que no hi hagi virus. Pot ser un fals negatiu. No abaixis la guàrdia.
  • Si optes per fer-lo que sigui just abans de la trobada (no el dia abans): Màxim 12h abans. Un cop fet, no assisteixis a cap trobada multitudinària per evitar un contagi.
  • Minimitza el nombre de persones en les trobades familiars.
  • Redueix el temps de la trobada. Evita les sobretaules.
  • Intenta mantenir un mínim de separació entre els comensals a la taula, la distància interpersonal és important.
  • Els dies previs, evita trobades amb molta gent, sobretot si has de coincidir en el àpats de Nadal amb persones vulnerables.
  • Si tens simptomatologia compatible amb Covid19 (símptomes similars al refredat), no hi assisteixis.
  • Utilitza la mascareta el màxim de temps possible. Només treu-te-la en el moment de
  • Assegura’t que l’espai  té una bona ventilació. Mira de ventilar un mínim de 5-10 minuts cada hora.

 

Només així evitarem els contagis.

Ja ho tens tot a punt?

Bones Festes!

CAL UN TRACTAMENT SETMANAL FACIAL? EXFOLIACIÓ O MASCARETA?

Tots hem sentit alguna vegada que ens hauríem de fer, un cop per setmana, una exfoliació facial, però… és realment necessari? i si és així, quin tipus d’exfoliació haig de triar? és el mateix aplicar un exfoliant que posar-se una mascareta? i si trio un exfoliant, ha de ser químic, físic o enzimàtic? Avui quan acabis de llegir el post ho, decidiràs tu mateixa.

Comencem!

 

La capa més externa de la pell (estrat corni) està formada per cèl·lules amb queratina que a mesura que van pujant es desprenen com cèl·lules mortes anomenades corneòcits. Aquestes cèl·lules s’acumulen a la superfície de la pell com si fossin escates.

La renovació natural de la pell dura entre 28 i 45 dies. A partir dels 30 anys aquest procés s’alenteix.

 

Un EXFOLIANT  aconseguirà:

  • Eliminar aquestes “escates” periòdicament per aconseguir una major eficàcia dels productes cosmètics.
  • Accelerar el fenomen natural de renovació de la pell, eliminant aquestes cèl·lules mortes i les impureses dels porus, millorant la textura i retornant la lluminositat, suavitat i flexibilitat de la pell.

 

Ara bé, hi ha molts exfoliants al mercat, quin trio?

El primer que s’ha de mirar és el tipus de pell (seca o no), la seva resistència (habituada a tractaments agressius), l’estat (si està irritada) i la necessitat (deshidratada, molts porus dilatats..)

Si la pell està molt irritada no s’han de fer servir fins que la pell es recuperi i si la pell és sensible no es pot exfoliar amb més d’un producte d’acció intensiva alhora. La freqüència dependrà també de la concentració de l’ingredient exfoliant del producte que triem.

 

Tipus d’EXFOLIANTS:

  • EXFOLIANTS FÍSICS O MECÀNICS: retiren els corneòcits superficials mitjançant procediments físics, utilitzant partícules abrasives , incorporades a un vehicle cosmètic.

Instruccions d’ús: S’han d’aplicar sobre la pell neta i humida, amb ajuda d’un breu massatge i posteriorment es retiren amb aigua. Indicats dos cops per setmana en pells resistents i grasses. Mai en pell sensible.

 

  • EXFOLIANTS QUÍMICS O “PEELINGS” QUÍMICS: Són substàncies químiques amb funció exfoliant que actuen sobre la pell durant un determinat període de temps i tenen una potent acció renovadora. Disminueixen la unió dels corneòcits i provoquen descamació. Actuen a nivell de la renovació epidèrmica superficial, fent que el queratinocit pugi més de pressa, facilitant la descamació de la pell i estimulant la regeneració cel·lular. Podríem dir que tenen una acció més profunda que els físics. Són els alfa hidroxiàcids i beta hidroxiàcids.

Instruccions d’ús: S’han d’aplicar sobre la pell neta i seca, deixant actuar el producte segons les indicacions i retirant-se finalment. És freqüent que produeixin una lleu  picor després d’aplicar-lo. El format de discos impregnats és ideal per fer-ho a casa!

Indicats per pells resistents, pells grasses, cicatrius, acné, taques, petites arrugues, porus dilatats i pèrdua de lluminositat.

Molt important utilitzar protecció solar després d’aplicar-los.

 

  • EXFOLIANTS ENZIMÀTICS O “PEELINGS” ENZIMÀTICS: són enzims vegetals proteolítics que trenquen les estructures proteiques que enganxen els corneòcits de la capa còrnia. Debiliten les seves unions i afavoreixen el seu despreniment de manera lenta de les capes superficials de la pell. Tenen funció queratolítica (eliminen cèl·lules mortes).

Instruccions d’ús: S’apliquen sobre la pell neta i seca, evitant el contorn d‘ulls  i posteriorment es retiren amb aigua. Com que són substàncies inestables, s’han de reconstituir en el mateix moment d’aplicar-les.

Indicats en el tractament de l’acne, de les taques, petites arrugues, pèrdua de lluminositat i porus dilatats. Són menys irritants que els exfoliant químics i físics, degut a que no modifiquen el pH de la pell i es toleren millor en pell sensible.

 

Si tens la pell resistent es poden combinar fins i tot amb els “peelings” químics.

P ex: un protocol setmanal amb un primer pas aplicant un “peeling” enzimàtic i després un “peeling” químic.

 

MASCARETES

Aquestes netegen per adsorció; Contenen substàncies sòlides, que per atracció física, recullen a la seva superfície altres de menor tamany. Per tant, actuen bàsicament a nivell superficial i són aptes per a tot tipus de pell. Tenen consistència pastosa degut a que són fórmules d’elevada viscositat. Quan s’apliquen sobre la pell, formen una capa a la que s’adhereix la secreció sebàcia que després es retira, alhora que es destapa el porus i s’obren els comedons.

 

Tipus de MASCARETES:

  • DE NETEJA: amb efecte seborregulador, utilitzen majoritàriament argiles.

Instruccions d’ús: aplicar sobre la pell neta i seca. Deixar actuar i retirar amb aigua.

 

  • EN GEL(O PEEL-OFF): s’elaboren amb polímers que formen gel, amb ingredients polivinílics o acrílics.

Instruccions d’ús: aplicar-los sobre la pell neta i seca en capa gruixuda i uniforme, evitant el naixement del cabell i celles. Deixar actuar segons el fabricant i retirar tirant de la pel·lícula des del coll fins al front. Sense aigua

 

  • DE CARBÓ ACTIU: Malgrat tenen gran capacitat adsorbent no són molt recomanables perquè si bé netegen els porus, costen molt de retirar perquè queden molt enganxades i poden causar irritació en pells molt sensibles i deixar el porus dilatat.

Instruccions d‘ús: s’apliquen directament sobre la pell neta i seca i s’enretiren estirant d’un extrem.

 

I DESPRÉS…

Un cop feta l’exfoliació o la neteja, recomanem aplicar una mascareta d’hidratació durant tota la nit. La posem en capa gruixuda, deixem actuar durant 10-15 min i després realitzem un massatge sobre la pell amb l’excedent de producte. No cal retirar-lo fins l’endemà.

 

Esperem haver resolt els dubtes i si no ha estat així, ja saps, passa’t per la farmàcia.

LA HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA: PUNTS CLAU PER DETECTAR-LA

Sumant-nos al moviment Movember, que pretén crear consciència sobre els problemes de salut masculina, aprofitarem per parlar d’una malaltia benigna molt freqüent en els homes a partir dels 50 anys : la Hiperplàsia benigna de pròstata (HBP).

 

Se sap que el 50% dels homes majors de 50 anys la patiran, per tant és prou important com per dedicar-li el blog d’aquesta setmana.

La pròstata és una glàndula que forma part del sistema reproductiu masculí, ajudant a la producció de semen. La pròstata rodeja el tub que porta l’orina fora del cos.

 

A mesura que els homes van envellint, la pròstata es va fent gran, però si es fa massa gran, pot causar problemes. És important, si es tenen molèsties, consultar amb l’uròleg. Realitzar revisions periòdiques i un tractament precoç, disminueix el risc de progressió de la malaltia i les seves complicacions.

 

Quins són els símptomes més freqüents de la HBP ?

  • Ganes URGENTS d’orinar amb freqüència, sobretot a la nit.
  • Problemes per començar a orinar o fer només unes gotetes.
  • Tenir un flux d’orina dèbil, lent o que es talla varies vegades.
  • Patir pèrdues d’orina o degoteig després d’orinar.

 

La hiperplàsia benigna de pròstata no és un problema greu, però a la llarga pot causar problemes més seriosos com infeccions en el tracte urinari, dany a la bufeta o als ronyons. Pot donar també dificultats en l’erecció, ejaculació precoç o ejaculació dolorosa.

Les proves diagnòstiques que s’utilitzen  per detectar la HPB són: el tacte rectal, proves en sang, ecografia, estudis per medir la pressió del fluxe de l’orina i una citoscòpia, que és un examen que permet veure l’interior dels òrgans mitjançant un telescopi que s’anomena citoscopi.

 

Però, es POT PREVENIR?

Hi ha una sèrie de canvis saludables a la teva alimentació i els hàbits d’exercici, que poden ajudar a controlar els símptomes de la HBP com són  l’augment de la freqüència i urgència urinària.

 

Els estudis indiquen que aquestes mesures poden disminuir els símptomes:

  • Evita els líquids unes hores abans d’anar a dormir.
  • Limita la cafeïna i l’alcohol, ja que poden estimular les ganes d’orinar.
  • Segueix una dieta baixa en greixos.
  • Menja varies racions de fruita i verdura diàriament. Assegura’t d’incloure els cítrics.
  • Realitza alguna activitat física moderada o vigorosa la majoria dels dies de la setmana.
  • Tingues un pes saludable.

 

Moltes d’aquestes mesures segur que et sonen, perque són compartides per prevenir altres patologies.

I doncs, a què esperes per dur-les a terme?

SOSTENIBILITAT A LA FARMÀCIA: UNA REALITAT

Ja fa un temps que la farmàcia, igual que altres sectors, inverteix recursos en minimitzar residus i limitar l’impacte en el medi ambient. Prova d’això és el PUNT SIGRE, present a la majoria de farmàcies, en el que el ciutadà pot dipositar envasos de medicaments usats i medicaments caducats, per tal que se’n pugui facilitar el seu reciclatge i eliminació (segons la seva perillositat). Mitjançant un sistema de logística inversa, els mateixos distribuïdors que diàriament fan arribar els medicaments a les farmàcies, s’ocupen de recollir les restes de medicaments i així minimitzar els desplaçaments reduint l’emissió de CO2 a l’atmosfera.

 

Productes com: raspalls de dents de bambú (que es poden plantar al jardí quan acaben la seva vida útil), dentífrics sòlids, bastonets i compreses de cotó o copes menstruals, són ja actualment uns dels productes més sol·licitats.

El món de la cosmètica i la cura personal no es manté aliè a aquesta tendència. Sovint, però, conceptes com natural, ecològic, sostenible, vegà es confonen. També l’aparició d’APPs  en les què, escanejant un codi de barres, es dona un semàfor de toxicitat, han creat alarma social i confusió alimentant la quimiofòbia o por irracional als productes químics. Tinguem-ho clar: la química és a tot arreu, fins i tot a l’aigua o a la cosmètica natural, pel què no existeixen cosmètics no químics.

 

Podem estar molt tranquils; La cosmètica es regeix per normes molt estrictes. La legislació de la UE és una de les més exigents en matèria de seguretat pel consumidor, limitant determinades substàncies o la seva concentració.

Un cosmètic si no és segur, no surt al mercat.

 

Per saber si un cosmètic és segur cal tenir en compte els ingredients en la seva totalitat i no analitzar-los per separat. Les APP que han sortit al mercat (tipus YUCA) no tenen en compte factors com la concentració dels ingredients, el temps d’aplicació (si es deixen un temps a la pell o s’esbandeixen) o l’extensió de la zona d’aplicació. A més, la majoria es basen en estudis científics aïllats i no concloents.

CONCEPTES:

 

COSMÈTICA NATURAL: És la que utilitza ingredients d’origen natural, obtinguts de plantes, animals, microorganismes o minerals, que han passat un processat amb mínim d’additius químics, sense utilitzar productes químics i derivats del petroli. Poden haver-se obtingut per processos físics, reaccions de fermentació de la naturalesa o altres.

No ens cansarem de repetir-ho: Natural no vol dir segur i innocu.

Els cosmètics que utilitzen productes naturals normalment indiquen el percentatge de «naturalitat» de les seves fórmules.

 

Dins la cosmètica natural, distingim:

COSMÈTICA BIO: És la que s’ha produït en un cultiu certificat; sense utilitzar pesticides o organismes genèticament modificats, ni fertilitzants, ni herbicides de síntesi química. Suposa l’ús exclusiu de materials biològics, siguin arbres, plantes, llavors o biomassa procedent de residus orgànics. També es coneix per cosmètica ecològica o orgànica. Aquests termes signifiquen pràcticament el mateix, però el seu ús depèn del país. Per ex: a EEUU, Austràlia o Regne Unit s’utilitza ORGÀNIC; a França o Alemanya BIO i a Espanya ECO.

Un producte ecològic és natural, però no tots els productes naturals són ecològics.

Existeixen diferents segells de certificació a Europa, com són ECOCERT (Espanya i França) i s’ha consensuat una harmonització de criteris sota un segell comú europeu (norma de certificació COSMOS).

Tinguem clar que un cosmètic natural pot produir, igual que un sintètic, dermatitis irritatives, ja que això només depèn dels potencials al·lèrgens dels seus ingredients.

 

COSMÈTICA VEGANA: pot ser natural o no. Una persona vegana pot utilitzar un cosmètic amb ingredients sintètics, ja que l’únic condicionant és que no contingui ingredients d’origen animal. No pot contenir per ex: gelatina, col·lagen, mel, cera d’abelles, lanolina, pròpolis.

Aclarir en aquest punt que a Europa no està autoritzada l’experimentació amb animals amb finalitat cosmètica. Per tant, tota publicitat del tipus “No testat en animals” o “cruelty free” és enganyosa.

 

COSMÈTICA SOSTENIBLE:  És una tendència en la què es busca que el producte cosmètic sigui respectuós amb el medi ambient, des de l’obtenció de matèries primeres fins als envasos, que es busquen reciclables, reutilitzables i fabricats amb material biodegradable o vidre, fugint dels derivats del petroli. Hi ha moltes marques amb aquesta sensibilitat.

 

Posem exemples?

A CAUDALIE presumeixen d’eco-responsabilitat: El seu laboratori mare està en una instal·lació neutre de carboni, treballa en el disseny de packagins sostenibles (reciclables, fets amb material reciclat i reutilitzables). Recullen i reciclen la mateixa quantitat de plàstic que utilitzen i són membres de 1% for the planet, amb el què han plantat més de 8 milions d’arbres. Els seus productes tenen més del 95% de naturalitat.

 

WELEDA presumeix d’oferir cosmètica 100% certificada amb més d’un 80% d’ingredients de qualitat BIO i un assortit de cap a peus per a tota la família. Tots els olis són procedents de la primera premsada en fred. Fins i tot recol·lecten a mà les flors fresques de calèndula a primera hora del matí! (que és quan mantenen més vives les seves propietats).

 

I a Espanya? Només 2 exemples:

OHO utilitza una varietat EXCLUSIVA d’oli d’oliva verge extra 100% ecològic (sense herbicides ni plaguicides) com a principi actiu en tots els seus productes. Fa servir el suc complet de l’oliva, a la seva pròpia matriu. Utilitza en els seus productes més d’un 93% de producte natural.

 

MIREBOTICA utilitza productes d’origen natural, amb eficàcia contrastada i els formula de manera artesanal. Utilitza envasos reciclats i reciclables. Coneixes la seva iniciativa REUSE AND RECYCLE? L’usuari pot retornar els seus envasos usats a la farmàcia, acumulant segells que es converteixen en descomptes per a la pròxima compra. Aquests envasos es recolliran i es tornaran a utilitzar (un cop esterilitzats) per a producte nou.

 

Ens encanten els seus sabons i xampús sòlids (els fabriquen manualment!). Sabies que un cosmètic sòlid equival a un litre de producte convencional?

També som molt fans de la seva muselina netejadora de bambú per eliminar ja  definitivament els  cotons desmaquillants d’un sol ús!!

 

I tu, ja t’has sumat al canvi?

ADÉU ALS POLLS!

Avui, a les portes de l’inici d un nou curs escolar, parlarem d’un dels temes més freqüents i que  més maldecaps donen als pares: ELS POLLS (anomenats  Pediculus humanus)

Són petits insectes, paràsits, que necessiten alimentar-se de sang humana per viure. Els adults tenen el tamany de les llavors de sèsam i tenen la capacitat de mimetitzar el color del cabell de l’hoste. Es transmeten per contacte directe (de cap a cap)… NI SALTEN, NI VOLEN, NI NEDEN. Tampoc els transmeten els animals domèstics.

 

Els ous, dites llémenes, són del tamany de les escames de caspa, amb la que sovint es confonen. Tant llémenes com polls, es troben al cuir cabellut o molt a prop d’ aquest, preferentment en la zona del clatell i darrera les orelles.

Solen infectar més als nens en edat escolar i a les seves famílies, i això no depèn de que el cabell estigui brut o net. No provoquen malalties greus, ni transmeten cap malaltia, però són un problema persistent i molest.

 

Les llémenes s’adhereixen al cabell mitjançant una espècie de ciment. Després de sortir dels ous, les llémenes buides continuen adherides a la base del cabell i les anirem trobant més separades de l’ arrel.

Els polls viuen aproximadament 28 dies i tenen 3 fases de desenvolupament:

– OUS: entre 6 i 9 dies. Estan aproximadament a 4-6mm del cuir cabellut.

– NIMFA: és  igual que un poll adult però més petit. Es converteixen en adults aproximadament 7 dies després de sortir de l’ou.

– ADULT: pot posar fins a 10 ous al dia.

Aquest cicle es repeteix cada 3 setmanes, si no es fa tractament.

 

Símptomes

El més comú és  la PICOR, que fa que l’individu es rasqui, tot i que no sempre és així. La picor es produeix quan la saliva del poll entra en contacte amb el cuir cabellut. S’ha vist, però,  que poden passar entre 4 i 6 setmanes abans que arribin al cuir cabellut i aquest es torni sensible a la seva saliva i comenci la picor.

 

COM PREVENIR-LOS

Fer revisions periòdiques (setmanals) al cabell. Això es fa passant una pinta específica (  la llemenera) per tot el cap, sense deixar-se ni un racó. (Diferenciarem les llémenes de la caspa en què aquestes es queden fortament adherides al pèl. Per contra, la caspa sol caure quan movem el cabell).

Un cop ens hem assegurat que NO n’hi ha, podem aplicar productes protectors com aquells amb base d’olis essencials com l’arbre de té.

 

TRACTAMENTS

Consisteixen en locions (que s’anomenen pediculicides) que s’apliquen sobre el cabell SEC. Els tractaments  NO poden utilitzar-se com a preventius. Només en cas que  haguem comprovat que n’hi ha.

Els polls no es fan resistents a l’aplicació de pediculicides; les resistències majoritàriament es deuen a la mala aplicació d’aquests, per això és molt important que seguiu fil per randa les nostres indicacions.

 

Els  tractaments  més habituals són:

– Silicones

– Permetrina ( 1-1’5%)

– Piretrines

– Malation 0’5%

– Alcohol benzílic.

Hi ha qui utilitza el vinagre per tractar els polls. El vinagre no mata el poll. L’àcid acètic que conté ajuda a desenganxar els ous del cabell (desfà la resina que tenen) però deixa el cabell molt espatllat i sec, per això nosaltres no el recomanem.

Un cop aplicat el tractament, cal deixar-lo actuar segons les indicacions del fabricant. Passat aquest temps, passarem la llemenera per assegurar-nos que no ha quedat res.

 

MOLT IMPORTANT:  Els tractaments s’ han de repetir després de 7 dies. Aquest és el temps en el què, si ha quedat algun ou viu, podria esdevenir poll i tornar a reinfestar l’hoste.

Quan hi ha una infestació per polls s’ha de rentar la roba, tovalloles, roba de llit… amb aigua calenta. Tot el que no es pugui rentar (inclosos peluixos) cal mantenir-los dins una bossa de plàstic tancada durant dues setmanes. Si ha quedat un poll, sense menjar no sobreviurà. També recomanem passar l’aspiradora pel sofà.

 

Si hi ha un membre de la familia infestat, cal que tots es revisin el cabell, utilitzant la metodologia explicada. Només així sabrem si en té algú més (normalment el sol fet de parlar del tema causa picor) 😉

 

Esperem que tots aquest consells us siguin útils per minimitzar les molèsties.

Bon inici de curs a tothom!