COMPLEMENTS “SALVAVIDES” PER AL CONTROL DE PES

És gener, han acabat les festes de Nadal i tornem a la rutina.
Segur que aquest any tens nous propòsits per complir i ens apostaríem alguna cosa que segur que un d’aquests és baixar de PES… és així? 😉

 
Has de tenir clara, però, una cosa: el número que veus a la balança, el PES corporal, té 4 components:
MASSA DE GREIX: aquest és el teixit adipós que es genera al nostre cos. Engloba el greix subcutani (el “michelín” que ens pessiguem) i el greix visceral (és el greix que envolta als nostres òrgans).
MASSA MAGRA: és el que pesen els òrgans interns, músculs i ossos.
MASSA ÒSSIA: minerals que formen els ossos.
MASSA RESIDUAL: components corporals restant el què pesen els òrgans, músculs i ossos.
 
Amb una dieta restrictiva, com pot ser, menjar pollastre i pinya durant una setmana, aconseguiràs reduir el pes, però el que hauràs perdut realment serà aigua i massa muscular. Quan tornis a menjar normal, recuperaràs el pes perdut.
 
Per tant, el nostre consell serà que no et centris a baixar de PES, sinó en baixar la proporció de GREIX; podem tenir un pes correcte, amb un IMC (índex de massa corporal) dins la normalitat, però metabòlicament tenir un % de greix elevat.
 
Per saber quina és la composició corporal, utilitzem una balança especial (la TANITA) que, mitjançant la tècnica de la bioimpedància, ens dona exactament els valors de la teva composició corporal.
 
Les claus per millorar la teva composició corporal estan clares: fer canvis en l’estil de vida, incrementant l’activitat física de manera progressiva (combinant exercicis de càrdio, força i flexibilitat) i millorar l’alimentació, augmentant el consum de fruita, verdura i proteïna.
Sabem, però, que establir noves rutines requereix de constància i paciència. Per això, moltes vegades recomanem la presa d’algun complement alimentós que us ajudarà a no caure en la temptació i assolir l’objectiu de manera més àgil.
 
Parlem de substàncies SACIANTS, CREMA GREIXOS (i CAPTA GREIXOS) i DRENANTS.
 
Com les recomanem?
 
– Si ets una persona que no pren medicació, tirant a sedentària, que per motius de feina ha d’ingerir aliments calòrics i busques anar una mica més de pressa a millorar la teva composició corporal, et pot ajudar prendre alguna substància CREMAGREIXOS (com el té verd, guaranà o mate). Aquestes substàncies acceleren el metabolisme mobilitzant els àcids grassos per fer-los servir durant tot el dia.
– Si estàs controlant la teva ingesta calòrica i tens un compromís, en el qual saps que menjaràs més del compte, pots tirar de CAPTAGREIXOS, com el quitosan (“chitosán”). Aquesta substància absorbeix el 30% del greix dels aliments, pel que estimula l’ús de les teves reserves.
– Si el que t’interessa és perdre volum i eliminar líquids de manera ràpida, et recomanem actius DRENANTS com l’ortosifó, la cua de cavall, la carxofa o dent de lleó (no indicats en hipertensos, en malalties del cor i renals).
– Si el què et passa és que no pots parar de menjar, t’has de posar sempre racions grans i arribes als àpats amb molta gana, necessites actius SACIANTS com el glucomanan; pren-te’l 30 minuts abans dels àpats amb un gran got d’aigua i t’ajudarà a controlar aquesta gana (recorda sempre separar-lo 2 hores de la presa de qualsevol medicament). Un altre actiu molt interessant, si ets una persona que no pot passar sense menjar hidrat de carboni refinat és la Garcinia cambogia. Pren-te-la a mig matí i a mitja tarda per evitar les ganes de picar dolç entre hores.
Comencem?
 
Demana hora per analitzar la teva composició corporal i t’ajudarem a establir noves rutines per millorar-la 😉.

MOLÈSTIES DIGESTIVES AQUEST ESTIU? T’AJUDEM A TRACTAR-LES COM CAL!

Et sonen símptomes com: cremor, reflux, dolor al pit, gust agre a la boca, ganes de vomitar, digestions pesades, gasos i inflor abdominal?

 
Segur que alguna vegada, has vingut a la farmàcia a demanar un medicament com l’Almax o el Gaviscon, pensant que t’alleugerien aquests símptomes. Pot ser que amb aquests medicaments hagis millorat, però… i si has empitjorat?
 
Aquests tipus de medicaments són els emprats, de manera puntual, per tractar la HIPERCLORHÍDRIA (que és l’excés de síntesi o secreció d’àcid clorhídric a l’estómac). Però els símptomes que abans hem enumerat podent tenir altres causes i, per tant, altres tractaments.
 
Una altra patologia també molt freqüent és justament el contrari, la HIPOCLORHÍDRIA (o disminució en la síntesi o secreció d’àcid clorhídric) i malgrat que té uns símptomes molt similars, NO es pot tractar amb un antiàcid, o amb un inhibidor de la secreció d’àcid clorhídric, perquè agreujarà el problema.
 
Un petit truc per saber distingir si és hipoclorhídria o hiperclorhídria és prendre una cullerada de vinagre de poma just abans d’un àpat. Si la simptomatologia millora, vol dir que el què tenim és hipoclorhídria i caldrà tractar-ho amb complements com la Betaïna i la Pepsina. Si els símptomes empitjoren, caldrà abordar-ho com una hiperclorhídria i oferir una solució integral, no només amb medicaments, sinó amb un canvi en l’alimentació.

 
Una hiperclorhídria que perdura en el temps, pot donar lloc a una ESOFAGITIS (per erosió de l’esòfag i per la pujada d’àcid clorhídric). Un dels símptomes més específics de l’esofagitis és la dificultat en empassar, juntament amb una sensació de tenir un objecte estrany al coll i fins i tot tos i ronquera. Aquí cal emprar medicaments que reparin aquest tub esofàgic (àcid hialurònic, sulfat de condroïtina i poloxàmer).

 
I per últim, si ets dels que quan acabes de menjar, se t’infla molt l’estómac i tens digestions molt lentes, potser el que tens és una alteració en la secreció de SUCS PANCREÀTICS rics en determinats enzims, i caldria abordar-ho amb la presa d’enzims digestius (amilasa, lipasa i proteasa). És important saber que si aquest problema perdura en el temps, pot causar una INFLAMACIÓ INTESTINAL que caldrà estudiar i tractar.

 
Ara ja has vist que no a tothom li funciona el mateix i que és important diferenciar els símptomes per aconseguir resultats.
Si necessites ajuda, demana’ns consell 😉.

POLLS: AIXÒ NO FUNCIONA. DESMUNTEM MITES!

  • Utilitzar el xampú com a tractament:

Sempre hauràs sentit que els  tractaments dels polls són amb el cabell sec.  Saps per què? Doncs perquè els polls quan es troben dins l’ aigua tanquen tots els seus orificis i no hi ha manera humana de que els productes antipolls actuïn. Per aplicar-te un xampú el primer que fas és mullar-te el cabell , per això el xampú no serveix com a tractament; és sempre un complement a la loció que s’ aplica sempre amb el cabell sec.

 

  • Utilitzar el Vinagre per tractar els polls

El vinagre no mata els polls i a més, el seu ús continuat deixa el cabell molt espatllat. El què sí és cert és que l’àcid acètic que té, ajuda a eliminar la resina amb la que els ous ( llémenes) s’enganxen als cabells, per això antigament s’havia arribat a recomanar. Avui en dia existeixen locions desenredants amb queratina i arbre de te que t’ajudaran a poder passar la pinta tranquil·lament sense destrossar el cabell.

 

  • No repetir el tractament després d’una setmana

7 dies és el temps en què apareix una NIMFA (poll petit) després de sortir de l’ou. Per tant, el correcte és repetir el tractament després de 7 dies del primer per evitar sorpreses. SI o SI.

 

  • Fer el tractament de manera preventiva.

El tractament de polls s’ha de fer només quan s’ha evidenciat que n’hi ha. Quina és la manera de saber que en tenim? Només una: enganxar-los utilitzant la pinta o llemenera pel cabell. No hi ha més.

La recomanació en època escolar és que cada vegada que els nens es rentin el cabell, i amb el condicionador posat, es passin la pinta. L’ideal és ensenyar-los a fer-ho ells sols, que formi part de la rutina.

 

  • Aplicar els protectors amb arbre de te, just després del tractament

Abans d’ aplicar qualsevol protector cal verificar que no n’hi ha. Sovint s’atribueix una ineficàcia al producte preventiu quan la realitat és que abans d’aplicar-lo encara n’hi havia. Per tant, primer de tot, comprova que ja no en queden

 

Com veus són molts encara els dubtes al voltant d’aquest tema. Si te n’ha quedat algun, ja ho saps, no dubtis a consultar-nos 😉

PICADES D’ANIMALS TERRESTRES I AQUÀTICS

L’estiu és l’època de l’any en la qual ens piquen més insectes i animals de tot tipus. Per aquest motiu avui en volem parlar al nostre blog, d’una manera una mica diferent.

 

A continuació us deixem un enllaç del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona on detallen acuradament els animals que ens poden picar, el tipus de lesió que provoquen i el tractament que hem d’aplicar per evitar les picades o actuar sobre elles, si ja ens han picat. Cada tipus de picada té un tractament diferent, i és important actuar correctament en cada cas.

 

Consells per a evitar o tractar picades d’animals terrestres i aquàtics

HERPES LABIAL, ELS DUBTES MÉS FREQÜENTS

L’herpes labial és una infecció vírica causada pel virus herpes simple (VHS), generalment el tipus 1 (VSH-1) i menys freqüentment el VSH-2, que sol ser el que causa herpes genital.

El VHS-1 es transmet principalment per contacte de boca a boca i causa herpes labial, encara que també pot causar herpes genital, per contacte buco-genital. L’herpes genital per VHS-1 pot ser assimptomàtic o causar símptomes lleus que passen desapercebuts.

El VHS-2 es transmet per via sexual.

 

Com es manifesta?

Primer, amb una fase prèvia de picor i formigueig a la pell dels llavis, seguida d’envermelliment.

Després es formen unes petites vesícules plenes de líquid clar.

Tot seguit, les vesícules s’assequen, formant una crosta que al final cau.

Les lesions desapareixen al cap d’una o dues setmanes, de forma espontània, sense deixar cicatriu, però es pot reproduir diverses vegades a la vida de forma més o menys crònica.

 

Com es contagia?

L’herpes simple és una malaltia molt contagiosa que es contagia per contacte directe de persona a persona. També es pot produir a través d’objectes contaminats, com els que es fan servir per menjar i beure. Algunes persones no tenen símptomes.

El contacte s’acostuma a produir durant la infància i el virus es queda a l’organisme durant tota la vida.

 

Quan apareix el virus?

Hi ha persones amb una especial predisposició a presentar-lo.

Hi ha, a més, determinades circumstàncies com els canvis hormonals (per ex la menstruació), l’estrès, l’exposició a la llum solar (a l’estiu a la platja, a l’hivern esquiant), el fred intens o aliments rics en arginina, que poden afavorir la seva aparició.

 

És greu?

Els símptomes poden ser més o menys greus depenent de si es tracten d’un brot inicial o una recurrència.

 

El primer cop els símptomes son més greus i poden aparèixer fins a 20 dies després de l’exposició al virus. Les vesícules poden durar uns quants dies i trigar de dues a tres setmanes a curar-se del tot. A més, en aquest primer episodi també pot aparèixer febre, dolor a les genives, mal de coll, mal de cap, dolors musculars i ganglis limfàtics inflamats.

 

Les recurrències en canvi són més lleus, apareixen sempre al mateix lloc i tendeixen a ser menys extenses que el primer brot.
Aquesta infecció pot ser greu i perillosa si es presenta als ulls o prop dels ulls, o en persones immunodeprimides, en les quals es pot estendre fàcilment la infecció.

 

Es pot prevenir?

Es tracta d’un virus present en l’organisme en estat de latència, per tant és difícil prevenir-lo. El que sí que podem fer és reduir els brots i minimitzar la durada d’aquests, intentant evitar les situacions que hem dit que causen aquesta reactivació:

Evitant les situacions d’estrès, el contacte directe amb la pell afectada o fer petons quan hi hagi vesícules, realitzant una higiene de mans freqüent (per evitar que vagi a a altres zones com els ulls), evitar l’exposició solar i utilitzar protecció als llavis.

 

El VHS-1 és especialment contagiós durant els episodis d’herpes labial simptomàtic, encara que també es pot transmetre en absència de símptomes i signes. Les persones amb símptomes actius d’herpes labial han d’evitar contacte bucal amb altres persones i evitar compartir objectes que hagin estat en contacte amb la saliva.

Existeixen comprimits fitoterapèutics que integren, entre d’altres substàncies, aminoàcids com la lisina (per reduir la replicació viral) i extractes immunomoduladors (com la Uncaria tomentosa) i que funcionen molt bé. Es poden prendre per espaiar l’aparició dels brots, així com utilitzar diàriament cremes o sticks labials que reforcin la funció barrerra dels llavis.

 

Quin és el tractament?

L’herpes labial no té cura. Els símptomes desapareixen sense tractament entre 2 i 4 setmanes, encara que hi ha medicaments que poden accelerar la curació de les lesions. Aquests serien:

– l’aplicació local d’antisèptics i astringents

– l’ús de pomades antivirals. Aquestes són útils si s’apliquen en els primers símptomes, abans de que apareguin les vesícules. S’han d’aplicar 5 cops al dia.

 

Existeixen tractaments tant amb olis essencials com amb extractes de plantes que eviten l’aparició de la crosta i ajuden a la reparació natural de la lesió cutània.

 

Ja ho saps, ara que s’acosten els periodes amb més exposició solar, estigues atent als primers símptomes i no dubtis a preguntar-nos. Et podem ajudar!