EM PICA TOT…ÉS SARNA??

Avui volem parlar d’una malaltia de la pell que últimament està tenint un repunt de contagis, molt probablement degut al confinament i al fet que aquest ha fet  que hi hagi una convivència més estreta amb el nucli familiar. És la SARNA.

 

Malgrat es pensi el contrari, no és una malaltia vinculada a cap classe social. Qualsevol persona d’edat, sexe o raça pot contraure la sarna.

Normalment es transmet amb el contacte directe de persona a persona. Per això és més freqüent en zones on hi ha més agrupament i durant l’hivern. No és estrany que hi hagi un brot dins d’una família o una escola Bressol.

 

Quines són les causes?

Està causada per un petit àcar (Sarcoptes Scabiei), que medeix uns 0’4 mm. Existeixen diferents variants d’aquest paràsit: la humana i l’animal (p.ex: la varietat canis dels gossos).

És una malaltia molt contagiosa, que es transmet per contacte directe amb la persona que la pateix. Per tant, la sarna es pot encomanar durant les relacions sexuals.

 

Encara que no és habitual, també pot propagar-se amb el contacte amb objectes inerts, ja que l’àcar pot sobreviure fora del cos humà durant 3 dies. Per tant, és possible contagiar-se de sarna al compartir roba, tovalloles o llençols d’una persona infectada. En aquests casos sovint recomanem esprais acaricides amb olis essencials molt útils per tractar la roba, els sofàs i l’ambient.

 

Per contra, és molt poc probable encomanar-se a través d’animals, ja que les espècies que els parasiten són diferents. Si arriba a l’home, el paràsit causarà picor, però no sobreviurà gaire temps i la picor desapareixerà per si sola.

La femella del paràsit és atreta per la calor i l’olor. Passa al nou hoste i excava un túnel per enterrar-se just sota la pell. Un cop dins, diposita els seus ous i segrega tòxics que solen produir reaccions al·lèrgiques. Quan els ous eclosionen (als 21 dies) les larves pugen a la superfície on es queden fins a acabar el seu desenvolupament. Des d’aquí poden desplaçar-se a altres àrees de la pell o cap a altres persones.

 

Quins són els símptomes?

Els símptoma inicial i més freqüent és una picor molt intensa, que és producte de la reacció al·lèrgica als àcars, als ous i a les substàncies que produeixen. El prurit és local, però després tendeix a generalitzar-se. La seva intensitat augmenta a la nit i sovint impedeix que la persona pugui dormir.

Els àcars excaven a la pell galeries fines i irregulars que solen ser molt estretes i mesurar de 5 a 15 cm de llarg. Inicialment comencen a la zones de la pell on hi ha plecs: entre els dits, part interior dels canells, axil·les, natges, cintura, genolls, part interna dels peus i també al voltant de les mames en les dones i en els genitals en els homes…ah! i sota anells, rellotges i polseres.

 

Els solcs que realitzen els àcars acostumen a estar acompanyats al final per una protuberància o pàpula (acarina). Si aquestes lesions es rasquen de manera intensa es poden produir úlceres a la pell que poden donar lloc a infeccions bacterianes secundàries.

En general,  poden transcórrer al voltant de 3 setmanes fins que hi ha manifestacions a la pell la primera vegada  que una persona  contrau la sarna. En canvi, si la persona ja ha tingut la malaltia, el període pot reduir-se entre un i 4 dies.

 

Quin és el tractament?

La sarna es pot tractar fàcilment. El tractament més comú és l’aplicació tòpica de cremes i locions, que a vegades s’ha de repetir després d’uns 14 dies. El medicament més habitual sol ser la permetrina al 5%, que s’aplica sobre tot el cos, plecs i la pell sota les ungles. Es recomana aplicar-la a la nit i esperar de 10 a 15 minuts abans de vestir-se. La crema s’ha de deixar entre 8 i 14 hores i després retirar-la amb aigua a la dutxa o a la banyera.

En els casos més greus es poden utilitzar altres medicaments com ara l’ivermectina d’administració oral.

 

També es pot recórrer a antihistamínics per treure la picor. Moltes vegades poden ser necessaris fins i tot després que la sarna ja hagi desaparegut, ja que la reacció al·lèrgica que causa el paràsit pot persistir encara que ells ja no hi siguin.

Si hi ha lesions sobreinfectades, el metge afegirà el tractament antibiòtic més indicat.

 

Com puc evitar el contagi i prevenir la seva propagació

És important que tant l’afectat com la família prengui una sèrie de precaucions tant abans com després del tractament.

 

  1. Cal tractar a tots els membres de la família, parella sexual i tothom que convisqui o tingui un contacte estret amb el malalt, encara que no tinguin símptomes.
  2. Cal rentar tota la roba, roba interior, tovalloles, fins i tot la roba de llit a 60 graus, que és la temperatura a partir de la qual els àcars moren. També és efectiva la neteja en sec, o un planxat a alta temperatura. Si tens assecadora, utilitza un cicle calent per assecar-ho tot.
  3. Renta també joguines i peluixos. Si hi ha alguna cosa que no puguis rentar, fica-ho dins d’una bossa tancada hermèticament durant 15 dies. Els paràsits només sobreviuen 3 dies fora de la pell.
  4. Torna a rentar la roba un cop acabat el tractament. També tovalloles i llençols
  5. Passa l’aspiradora a consciència. Aspira cada habitació de la casa, sobretot les catifes i mobles que poden estar entapissats com cadires i butaques. Un cop acabat llença la bossa de l’aspiradora.
  6. Evita mantenir relacions sexuals fins després del tractament. Recorda que és una de les maneres que la malaltia es pot transmetre i l’ús del preservatiu no l’evita.
  7. Si el teu fill té sarna, talla-li les ungles ben curtes, així reduirem el risc d’infeccions bacterianes secundàries per culpa del rascat.

 

Necessites més informació? No dubtis en consultar-nos.