Etiqueta: Farmàcia Roca1904

BLOG
Compartir
Hashtags

CAMES CANSADES? CLAUS PER MILLORAR-NE ELS SÍMPTOMES

La insuficiència venosa crònica és un trastorn de la circulació que provoca un alentiment del flux sanguini de les extremitats fins al cor i  com a conseqüència l’estancament de la sang a les venes.

Les parts més exposades són:

  • Venes d’articulacions inferiors amb el desenvolupament de venes varicoses (o varius)
  • Venes del plexe hemorroidal amb l’aparició d’hemorroides
  • Venes genitals amb l’aparició de varicocele (escrotal en l’home i pèlvic en la dona)

 

Quins són els símptomes?

  • Sensació de pesantor
  • Cansament
  • Dolor (localitzat a les varius o generalitzat)
  • Formigueig i rampes nocturnes
  • Sensació de calor i pruïja (picor)
  • Peus i turmells inflats
  • Dilatacions venoses
  • Aparició d’aranyes vasculars
  • Cel·lulitis

La calor empitjora tots aquests símptomes.

 

Quines són les causes:

  • Restrenyiment crònic
  • Sobrepès
  • Manca d’activitat física
  • Desequilibri hormonal (per això les dones hi estan més predisposades. També les que prenen anticonceptius)
  • L’abús d’alcohol i tabac
  • Ús de roba massa ajustada o talons massa alts o massa baixos
  • Estar-se dret i amb poc moviment de forma perllongada

 

Què puc fer per evitar-ho?

Moltes de les solucions passen per una millora de l’estil de vida: augmentar l’activitat física, evitar el cafè i el tabac (perquè tenen una acció vasoconstrictora sobre les artèries), perdre pes..

A la farmàcia disposem de moltes plantes medicinals amb acció venotònica i antiinflamatòria que ajuden molt a afavorir el retorn venós i alleugerir la simptomatologia: el rizoma i les arrels del galzeran, les llavors del castanyer d’Índia, les fulles d’hamamelis, les fulles de la vinya vermella, les fulles de Ginkgo Biloba i els fruits del xiprer.

 

Aquestes plantes es poden emprar en diferents formes: oral (infusions, càpsules, dragees o gotes ) o en forma tòpica en cremes o gels de massatge.

És molt important tenir en compte que algunes d’elles poden interaccionar amb alguns medicaments i estan contraindicades en determinats estats fisiològics.

 

I  l’alimentació? Bàsica

Caldrà aportar més vitamines del grup B ( B6,B9,B12), vitamina C, vitamina A i E.

És importantíssima l’aportació de manganès i flavonoides, que contenen la fruita i la verdura, i també la fibra vegetal en cas que hi hagi restrenyiment crònic.

 

I ja ho saps, si tens qualsevol dubte o vols més informació no dubtis a consultar-nos.

 

 

 

 

BLOG
Compartir
Hashtags

QUÈ PUC FER PER ENVELLIR MILLOR?

Envellir és un procés natural que forma part de l’evolució de la vida i es caracteritza per una disminució progressiva de les funcions de l’organisme que es manifesta al llarg del temps amb el deteriorament de la capacitat funcional.

És un procés universal que afecta a tots els éssers vius i que es manifesta de manera individual, perquè no totes les persones envelleixen de la mateixa manera. A més, és un procés irregular i asincrònic, és a dir, es manifesta de manera diferent en els diferents òrgans i teixits de l’organisme. Envellir no significa emmalaltir, el que passa és que hi ha una menor adaptació als canvis interns i externs, amb una disminució de la capacitat de restablir l’equilibri funcional que ens permet estar sans i conseqüentment, és més fàcil emmalaltir.

 

Cada persona té una edat cronològica i una edat biològica. L’edat cronològica no es pot modificar, és l’edat en anys, mentre que l’edat biològica es refereix a l’estat físic de cadascun dels òrgans i teixits del nostre cos.

Quan l’edat biològica és major que la cronològica es parla d’envelliment prematur. El concepte d’antienvelliment o antiaging sorgeix de poder frenar l’envelliment biològic respecte a l’edat cronològica, i envellir de la millor forma possible gaudint d’un estat de salut òptim.

 

I de què depèn? Depèn de factors genètics, factors ambientals i de l’estil de vida, especialment dels dos grans pilars que són l’alimentació i l’activitat física. Gràcies als avanços en nutrigenètica, actualment de sap que la dieta pot incidir en l’expressió dels gens, de manera que l’alimentació i els hàbits d’activitat física són fonamentals en la manera d’envellir.

 

ALIMENTACIÓ

Una dieta equilibrada és aquella en la què es consumeixen tots els nutrients necessaris en les quantitats òptimes.

Aquesta ha de contenir:

  • CARBOHIDRATS: S’aconsella que l’aportació representi el 50-55% de l’energia total diària. La ingesta real d’hidrats de carboni ha d’adaptar-se segons el nivell d’activitat física realitzat.

Els hidrats de carboni han de ser majoritàriament complexes (cereals integrals, pasta, farina, patates..)

 

  • GREIXOS: Es recomana que els greixos aportin el 30% de l’energia total diària. Aquests han de ser saludables, procedents de l’oli d’oliva, la fruita seca i el peix blau.

 

  • PROTEÏNES: Són bàsiques per al manteniment de la massa muscular. Un desequilibri entre la ingesta i les seves necessitats pot provocar una pèrdua de massa muscular o sarcopènia.

La recomanació diària d’ingesta proteica per a adults sans és de 0,8 g de proteïna /kg de pes i dia en adults sans.

Aquesta quantitat pot no ser suficient en persones que realitzen exercici físic regularment i la Internacional Society of Sport Nutrition recomana una ingesta al voltant de 1,5 g de proteïna/kg de pes per a les persones que practiquen exercici de resistència depenent de la intensitat i durada d’aquest. Per a exercicis de força, la ingesta proteica recomanada pot arribar als 2g/kg i dia.

Són aliments amb proteïnes d’alt valor biològic (amb tots els aminoàcids essencials) els ous, la carn, els peixos i els lactis. Els llegums es consideren proteïnes incompletes perquè tenen baix contingut en aminoàcids essencials. Això es pot corregir complementant el llegum amb cereal (per ex llenties amb arròs).

 

  • VITAMINES: Tenen funció reguladora. Provenen de les fruites i verdures. Les seves necessitats diàries són baixes però s’han d’ingerir diàriament (sobretot les hidrosolubles) perquè el seu dèficit provoca greus alteracions.

 

  • MINERALS: Formen part d’estructures com els ossos i les dents i tenen també funció reguladora.

 

  • FIBRA: La fibra dietètica està constituïda pels hidrats de carboni no digeribles i la lignina present de manera intrínseca en la plantes. No pot ser digerida pels enzims digestius de manera que arriba a l’intestí gros on és parcialment fermentada pels bacteris intestinals obtenint-se gas i àcids de cadena curta que tenen un destacat paper metabòlic i en la funcionalitat intestinal.

 

La  relació  entre  fibra  insoluble  i  fibra  soluble  hauria  de  ser  aproximadament  de 3:1 i s’aconsegueix fàcilment amb la regla de 5 al dia; s’aconsella menjar 5 racions diàries entre fruites, verdures i hortalisses, a més de promoure el consum de cereals integrals i la ingesta de llegums 3 vegades per setmana.

Cal advertir que l’augment del consum de fibra sempre ha de ser gradual i acompanyat de suficient quantitat d’aigua per a evitar flatulències i malestar intestinal. Sense una ingesta suficient d’aigua no sols disminueix l’eficàcia de la fibra sinó que pot conduir a una obstrucció intestinal. L’excés  de  formació  colònica  pot  produir  flatulència,  distensió abdominal, meteorisme i dolor abdominal.

Val , i com aconsegueixo menjar tot això?

Procura que els plats que mengis, tinguin aquesta estructura:

 

 

ACTIVITAT FÍSICA

Per a mantenir la salut i prevenir la malaltia es recomana, com a mínim, acumular trenta minuts diaris d’activitat física moderada, cinc dies a la setmana. Si no poden ser seguits, tres sèries de deu minuts poden tenir els mateixos efectes beneficiosos per a la salut.

Aquesta quantitat correspon a l’activitat física que suma una despesa calòrica diària mínima de 150 kcal o una despesa calòrica setmanal mínima de 1.000 kcal.

 

El què es recomana és combinar :

Exercicis de força, beneficiosos per a mantenir o millorar la massa, força i potència muscular i evitar la pèrdua natural de massa muscular associada a l’edat.

Exercicis de flexibilitat, imprescindibles per a mantenir la mobilitat de les articulacions, tendons i músculs, fent estiraments musculars.

Exercicis d’equilibri, ajuden a mantenir la independència funcional i a tenir una marxa millor i més segura evitant les caigudes.

 

No és tan difícil! Tot és començar! Consells:

– Fes-ho de manera gradual i progressiva.

  • Tria una activitat agradable i adequada. Es tracta de triar aquella activitat que més t’agradi i que sigui realista en funció de l’edat i el nivell de condició física de cada persona. En general, caminar és una bona opció per a la majoria de persones.
  • Estableix objectius realistes i assimilables. Cal recordar que els objectius s’aconsegueixen a llarg termini i que sempre cal començar l’exercici a molt baixa intensitat. Quan es camina s’aconsella poder parlar còmodament mentre es duu a terme l’activitat.
  • Tingues constància. Cal ser regular en la pràctica de l’exercici físic i si és possible destinar una o més sessions diàries a la realització d’aquesta activitat.
  • Fes activitats en grup. Fent una activitat en grup s’evita l’abandonament i permet relacionar-se amb altres persones amb un benefici positiu afegit per a la salut mental.

 

I recorda: els grans canvis s’aconsegueixen amb petits esforços!

BLOG
Compartir
Hashtags

HERPES LABIAL, ELS DUBTES MÉS FREQÜENTS

L’herpes labial és una infecció vírica causada pel virus herpes simple (VHS), generalment el tipus 1 (VSH-1) i menys freqüentment el VSH-2, que sol ser el que causa herpes genital.

El VHS-1 es transmet principalment per contacte de boca a boca i causa herpes labial, encara que també pot causar herpes genital, per contacte buco-genital. L’herpes genital per VHS-1 pot ser assimptomàtic o causar símptomes lleus que passen desapercebuts.

El VHS-2 es transmet per via sexual.

 

Com es manifesta?

Primer, amb una fase prèvia de picor i formigueig a la pell dels llavis, seguida d’envermelliment.

Després es formen unes petites vesícules plenes de líquid clar.

Tot seguit, les vesícules s’assequen, formant una crosta que al final cau.

Les lesions desapareixen al cap d’una o dues setmanes, de forma espontània, sense deixar cicatriu, però es pot reproduir diverses vegades a la vida de forma més o menys crònica.

 

Com es contagia?

L’herpes simple és una malaltia molt contagiosa que es contagia per contacte directe de persona a persona. També es pot produir a través d’objectes contaminats, com els que es fan servir per menjar i beure. Algunes persones no tenen símptomes.

El contacte s’acostuma a produir durant la infància i el virus es queda a l’organisme durant tota la vida.

 

Quan apareix el virus?

Hi ha persones amb una especial predisposició a presentar-lo.

Hi ha, a més, determinades circumstàncies com els canvis hormonals (per ex la menstruació), l’estrès, l’exposició a la llum solar (a l’estiu a la platja, a l’hivern esquiant), el fred intens o aliments rics en arginina, que poden afavorir la seva aparició.

 

És greu?

Els símptomes poden ser més o menys greus depenent de si es tracten d’un brot inicial o una recurrència.

 

El primer cop els símptomes son més greus i poden aparèixer fins a 20 dies després de l’exposició al virus. Les vesícules poden durar uns quants dies i trigar de dues a tres setmanes a curar-se del tot. A més, en aquest primer episodi també pot aparèixer febre, dolor a les genives, mal de coll, mal de cap, dolors musculars i ganglis limfàtics inflamats.

 

Les recurrències en canvi són més lleus, apareixen sempre al mateix lloc i tendeixen a ser menys extenses que el primer brot.
Aquesta infecció pot ser greu i perillosa si es presenta als ulls o prop dels ulls, o en persones immunodeprimides, en les quals es pot estendre fàcilment la infecció.

 

Es pot prevenir?

Es tracta d’un virus present en l’organisme en estat de latència, per tant és difícil prevenir-lo. El que sí que podem fer és reduir els brots i minimitzar la durada d’aquests, intentant evitar les situacions que hem dit que causen aquesta reactivació:

Evitant les situacions d’estrès, el contacte directe amb la pell afectada o fer petons quan hi hagi vesícules, realitzant una higiene de mans freqüent (per evitar que vagi a a altres zones com els ulls), evitar l’exposició solar i utilitzar protecció als llavis.

 

El VHS-1 és especialment contagiós durant els episodis d’herpes labial simptomàtic, encara que també es pot transmetre en absència de símptomes i signes. Les persones amb símptomes actius d’herpes labial han d’evitar contacte bucal amb altres persones i evitar compartir objectes que hagin estat en contacte amb la saliva.

Existeixen comprimits fitoterapèutics que integren, entre d’altres substàncies, aminoàcids com la lisina (per reduir la replicació viral) i extractes immunomoduladors (com la Uncaria tomentosa) i que funcionen molt bé. Es poden prendre per espaiar l’aparició dels brots, així com utilitzar diàriament cremes o sticks labials que reforcin la funció barrerra dels llavis.

 

Quin és el tractament?

L’herpes labial no té cura. Els símptomes desapareixen sense tractament entre 2 i 4 setmanes, encara que hi ha medicaments que poden accelerar la curació de les lesions. Aquests serien:

– l’aplicació local d’antisèptics i astringents

– l’ús de pomades antivirals. Aquestes són útils si s’apliquen en els primers símptomes, abans de que apareguin les vesícules. S’han d’aplicar 5 cops al dia.

 

Existeixen tractaments tant amb olis essencials com amb extractes de plantes que eviten l’aparició de la crosta i ajuden a la reparació natural de la lesió cutània.

 

Ja ho saps, ara que s’acosten els periodes amb més exposició solar, estigues atent als primers símptomes i no dubtis a preguntar-nos. Et podem ajudar!

BLOG
Compartir
Hashtags

EM PICA TOT…ÉS SARNA??

Avui volem parlar d’una malaltia de la pell que últimament està tenint un repunt de contagis, molt probablement degut al confinament i al fet que aquest ha fet  que hi hagi una convivència més estreta amb el nucli familiar. És la SARNA.

 

Malgrat es pensi el contrari, no és una malaltia vinculada a cap classe social. Qualsevol persona d’edat, sexe o raça pot contraure la sarna.

Normalment es transmet amb el contacte directe de persona a persona. Per això és més freqüent en zones on hi ha més agrupament i durant l’hivern. No és estrany que hi hagi un brot dins d’una família o una escola Bressol.

 

Quines són les causes?

Està causada per un petit àcar (Sarcoptes Scabiei), que medeix uns 0’4 mm. Existeixen diferents variants d’aquest paràsit: la humana i l’animal (p.ex: la varietat canis dels gossos).

És una malaltia molt contagiosa, que es transmet per contacte directe amb la persona que la pateix. Per tant, la sarna es pot encomanar durant les relacions sexuals.

 

Encara que no és habitual, també pot propagar-se amb el contacte amb objectes inerts, ja que l’àcar pot sobreviure fora del cos humà durant 3 dies. Per tant, és possible contagiar-se de sarna al compartir roba, tovalloles o llençols d’una persona infectada. En aquests casos sovint recomanem esprais acaricides amb olis essencials molt útils per tractar la roba, els sofàs i l’ambient.

 

Per contra, és molt poc probable encomanar-se a través d’animals, ja que les espècies que els parasiten són diferents. Si arriba a l’home, el paràsit causarà picor, però no sobreviurà gaire temps i la picor desapareixerà per si sola.

La femella del paràsit és atreta per la calor i l’olor. Passa al nou hoste i excava un túnel per enterrar-se just sota la pell. Un cop dins, diposita els seus ous i segrega tòxics que solen produir reaccions al·lèrgiques. Quan els ous eclosionen (als 21 dies) les larves pugen a la superfície on es queden fins a acabar el seu desenvolupament. Des d’aquí poden desplaçar-se a altres àrees de la pell o cap a altres persones.

 

Quins són els símptomes?

Els símptoma inicial i més freqüent és una picor molt intensa, que és producte de la reacció al·lèrgica als àcars, als ous i a les substàncies que produeixen. El prurit és local, però després tendeix a generalitzar-se. La seva intensitat augmenta a la nit i sovint impedeix que la persona pugui dormir.

Els àcars excaven a la pell galeries fines i irregulars que solen ser molt estretes i mesurar de 5 a 15 cm de llarg. Inicialment comencen a la zones de la pell on hi ha plecs: entre els dits, part interior dels canells, axil·les, natges, cintura, genolls, part interna dels peus i també al voltant de les mames en les dones i en els genitals en els homes…ah! i sota anells, rellotges i polseres.

 

Els solcs que realitzen els àcars acostumen a estar acompanyats al final per una protuberància o pàpula (acarina). Si aquestes lesions es rasquen de manera intensa es poden produir úlceres a la pell que poden donar lloc a infeccions bacterianes secundàries.

En general,  poden transcórrer al voltant de 3 setmanes fins que hi ha manifestacions a la pell la primera vegada  que una persona  contrau la sarna. En canvi, si la persona ja ha tingut la malaltia, el període pot reduir-se entre un i 4 dies.

 

Quin és el tractament?

La sarna es pot tractar fàcilment. El tractament més comú és l’aplicació tòpica de cremes i locions, que a vegades s’ha de repetir després d’uns 14 dies. El medicament més habitual sol ser la permetrina al 5%, que s’aplica sobre tot el cos, plecs i la pell sota les ungles. Es recomana aplicar-la a la nit i esperar de 10 a 15 minuts abans de vestir-se. La crema s’ha de deixar entre 8 i 14 hores i després retirar-la amb aigua a la dutxa o a la banyera.

En els casos més greus es poden utilitzar altres medicaments com ara l’ivermectina d’administració oral.

 

També es pot recórrer a antihistamínics per treure la picor. Moltes vegades poden ser necessaris fins i tot després que la sarna ja hagi desaparegut, ja que la reacció al·lèrgica que causa el paràsit pot persistir encara que ells ja no hi siguin.

Si hi ha lesions sobreinfectades, el metge afegirà el tractament antibiòtic més indicat.

 

Com puc evitar el contagi i prevenir la seva propagació

És important que tant l’afectat com la família prengui una sèrie de precaucions tant abans com després del tractament.

 

  1. Cal tractar a tots els membres de la família, parella sexual i tothom que convisqui o tingui un contacte estret amb el malalt, encara que no tinguin símptomes.
  2. Cal rentar tota la roba, roba interior, tovalloles, fins i tot la roba de llit a 60 graus, que és la temperatura a partir de la qual els àcars moren. També és efectiva la neteja en sec, o un planxat a alta temperatura. Si tens assecadora, utilitza un cicle calent per assecar-ho tot.
  3. Renta també joguines i peluixos. Si hi ha alguna cosa que no puguis rentar, fica-ho dins d’una bossa tancada hermèticament durant 15 dies. Els paràsits només sobreviuen 3 dies fora de la pell.
  4. Torna a rentar la roba un cop acabat el tractament. També tovalloles i llençols
  5. Passa l’aspiradora a consciència. Aspira cada habitació de la casa, sobretot les catifes i mobles que poden estar entapissats com cadires i butaques. Un cop acabat llença la bossa de l’aspiradora.
  6. Evita mantenir relacions sexuals fins després del tractament. Recorda que és una de les maneres que la malaltia es pot transmetre i l’ús del preservatiu no l’evita.
  7. Si el teu fill té sarna, talla-li les ungles ben curtes, així reduirem el risc d’infeccions bacterianes secundàries per culpa del rascat.

 

Necessites més informació? No dubtis en consultar-nos.

BLOG
Compartir
Hashtags

RESTRENYIMENT: COM EL PUC EVITAR?

El restrenyiment es un símptoma caracteritzat per la disminució del nombre de deposicions o l’existència d’esforç o dificultat per evacuar.

Tipus (segons la durada):

  • Agut o transitori, coincidint amb un viatge, modificacions de la dieta (eliminant fruita o verdura), malalties amb enllitament o períodes d’immobilitat, o per efecte d’alguns fàrmacs. L’embaràs és una època en la que sol aparèixer restrenyiment degut als canvis hormonals.
  • Crònic: quan dura més de tres mesos.

Aproximadament un 30% de la població general pateix restrenyiment crònic i n’hi ha molta que utilitza de manera freqüent laxants per combatre’l.

 

Quines són les causes?

L’estrès, una alimentació inadequada (pobre en fibra i aigua), la manca d’exercici físic i fàrmacs com la codeïna, el ferro, alguns antidepressius o els laxants en abús, poden ser causes d’aquest restrenyiment.

 

Els laxants produeixen restrenyiment?

Sí, els laxants estimulants o irritants. Com diu el seu nom, irriten la mucosa intestinal. A diferència del què passa amb la defecació natural, en la que es buida només el tram final del còlon, els laxants buiden tot el còlon, per això, un cop evacuats es requereixen varis dies per tenir material suficient per a l’aparició d’un nou estímul per evacuar. Moltes persones interpreten aquesta condició d’absència d’estímul com restrenyiment i prenen un nou laxant, cosa que crea verdadera addicció. La musculatura del còlon perd la seva tonicitat amb el què el restrenyiment empitjora.

 

Com puc evitar-lo?

1- Dieta. És la mesura fonamental. Mantenir una dieta rica en fibra, o sigui, llegums, cereals integrals, fruita fresca sense pelar i verdures bullides i crues. S’aconsella menjar uns 30g de fibra al dia. La fibra vegetal no és digerida ni absorbida en l’intestí prim pel què arriba al colon i constitueix la part més important del volum de la femta. A més la fibra absorbeix l’aigua de l’intestí pel que fa que els excrements tinguin la consistència adequada (ni molt dura ni molt tova) per a ser expulsats amb facilitat. Molt important: Cal beure aigua, mínim 1’5 litres al dia

2- Exercici físic regular ,perquè millora el peristaltisme intestinal.

3- Establir un  hàbit deposicional. És important tenir en compte el desig de defecar que apareix quan la femta arriba al recte i indica que està en una situació adequada per fer una deposició. Això succeeix , en general, al matí després d’esmorzar, que és el primer àpat del dia i amb el qual l’intestí es posa en marxa després del període nocturn. És important fer la defecació a la mateixa hora del dia, de manera relaxada i tranquil.la i no desestimar el desig de defecar quan es té. És a dir, cal transformar la defecació en un hàbit regular de cada dia i dedicar-li el temps necessari.

4- Tractament. Estem parlant dels laxants.

 

N’ hi ha de 3 tipus:

  • Formadors de massa: Plantago o metilcel.lulosa. S’han de prendre amb abundant líquid (si no produeixen l’efecte contrari). Augmenten el volum de la femta i en absorbir aigua disminueixen la seva consistència. Es recomana prendre’ls després de menjar per evitar l’efecte saciant.
  • Laxants osmòtics o lubricants: Com la crema de magnesia o lactulosa, tenen la capacitat d’atreure aigua al colon, amb la qual cosa disminueixen la seva consistència i faciliten la seva expulsió.
  • Laxants irritants. Són els laxants més potents. Per utilitzar de manera puntual. Molts dels laxants naturals  solen portar aquest tipus d’estimulants amb el que cal evitar el seu ús crònic.

 

Si tinc restrenyiment, com començo?

Cal revisar la medicació per veure si algun dels medicaments prescrits és la causa del restrenyiment.

L’objectiu del tractament és la reeducació intestinal. Hem de procurar que els nostres budells funcionin  sols, ajudant-los amb molta fibra, aigua, exercici físic i horaris regulars. Això porta el seu temps.

Per això, per començar nosaltres aconsellem un protocol en el què  acompanyem les mesures  d’alimentació d’un complement fitoterapèutic que té acció antiinflamatòria de la mucosa intestinal, netejadora, reparadora i probiòtica. Un cicle de 28 dies sol ser suficient per millorar la condició.

Sovint mentre dura aquesta reeducació, caldrà emprar algun laxant de manera ocasional ja  que aquestes mesures  no produeixen un canvi immediat.

 

Si ets una de les persones que pren laxants irritants de manera crònica, és hora de canviar!

La primavera és una bona època per depurar l’intestí i començar a trobar-te millor.

T’apuntes?