TINC ROSÀCIA! COM POT SER?

La rosàcia és una malaltia inflamatòria crònica de la pell que cursa en forma de brots i es localitza principalment a la zona central del rostre. Presenta lesions primàries consistents en eritema facial intermitent (flushing), que poden fer-se persistents amb l’aparició de telangiectàsies (o aranyes vasculars), pàpules i pústules, i lesions secundàries com cremor, edema, sensibilitat cutània i, fins i tot, manifestacions oculars. Afecta tant a persones amb la pell grassa com amb la pell seca.

Actualment es desconeix el seu origen, però sí que es coneixen factors que la predisposen i factors que la poden desencadenar.

 

Factors predisposants:

  • La genètica familiar i racial; majoritàriament afecta a persones de pell blanca amb fotosensibilitat.
  • Factors hormonals: embaràs o menopausa
  • Factors immunològics

 

Factors desencadenants:

  • Factors ambientals: exposició solar perllongada, canvis de temperatura extrems, vent fort i humitat elevada
  • Factors emocionals i estrés
  • Consum d’aliments processats, formatge, xocolata, picants, begudes calentes , tabac i alcohol.
  • Cosmètics que puguin resultar agressius
  • Exercici físic intens
  • Hi ha fàrmacs inductors: vasodilatadors, corticoides, immunosupresors
  • Existència de patògens com: Demodex folliculorum. Staphylococcus epidermidis, Bacillus oleronius, Helicobacter pylori.
  • Patologies associades: malalties cardiovasculars, migranya, rinosinusitis crònica. Hipervitaminosis D.

 

A l’ hora d’ abordar la malaltia cal tenir en compte que  n’hi ha de diferents tipus , en funció de la seva clínica.

En els casos més complicats, caldrà el diagnòstic i tractament segons prescripció mèdica. Per a la resta, existeixen  mesures no farmacològiques i cosmètiques que ajudaran a controlar l’aparició de brots.

 

El nostre CONSELL és:

  • Evitar els factors desencadenants: limitar el consum d’alcohol i portar una dieta equilibrada
  • Evitar l’exercici intens
  • Aplicar els cosmètics sense friccionar i fugir de les neteges agressives
  • Evitar la fotoexposició durant temps perllongats i els ambients amb temperatura i humitat extrema
  • Recórrer a l’afaitat elèctric per no agredir la pell amb l’afaitat manual.
  • Evitar l’ús continuat de corticoides tòpics sense revisió mèdica

 

TRACTAMENT COSMÈTIC: Crearem una rutina que incorpori les següents característiques:

  • Ús de netejadors suaus dos cops al dia, AMB O SENSE aigua, en funció de la sensibilitat de la pell.
  • Ús de l’ aigua termal després de la neteja, com a producte de rescat
  • Hidratació diària en gel o cremagel  (per mantenir la funció barrera de la pell) i amb ingredients calmants amb propietats antiinflamatòries, antioxidants i vasoprotectores). Per exemple: Niacinamida, Retinol, Àcid azelaic, Alfa -bisabolol, Aloe vera o extracte de regalèssia
  • Imprescindible la  protecció solar FPS 50+
  • Hi ha complements alimentosos que poden ser beneficiosos: mirtil, groseller negre, castanyer d’índies, MSM
  • Utilitzar 1-2 cops per setmana mascaretes hidratants o calmants, per restaurar la barrera cutània
  • Utilitzar maquillatge corrector amb pigments beix i verds, per neutralitzar les vermellors

 

Totes aquestes mesures ajudaran a mantenir a ratlla la rosàcia i a pujar l’ autoestima dels pacients.

Què esperes a posar-ho en pràctica?

PROBIÒTICS: QUÈ HAIG DE BUSCAR I COM TRIAR-LOS

Definim conceptes:

Probiòtics

Són microorganismes vius que, quan s’administren en quantitats adequades, confereixen un benefici a la salut de l’hoste.

La majoria dels probiòtics comercialitzats contenen espècies dels gèneres Lactobacillus i Bifidobacterium, encara que altres també contenen altres bacteris làctics (Lactococus, streptococcus), propionibacteries, Escherichia coli, Bacillus dpp o Saccharomyces cerevisiae.

És important diferenciar els probiòtics de la microbiota, que es tracta d’un conjunt de microorganismes que pobla un hàbitat, amb grups d’espècies estables i  d’ altres variables.

 

Prebiòtics

Són substractes que són utilitzats selectivament pels microorganismes de l’hoste, el que els confereix beneficis per a la salut. Els prebiòtics tenen el potencial de millorar la funció digestiva, recolzar les defenses naturals del cos, millorar l’absorció de minerals i ajudar a regular la sacietat i l’equilibri energètic.

 

Simbiòtics

És la combinació de probiòtics i prebiòtics administrats conjuntament.

La WGO (World Gastroenterology Organisation) va publicar al febrer del 2017 la guia de Probiòtics i Prebiòtics on es troben descrites les indicacions per adults de probiòtics/ prebiòtics/ simbiòtics basades en l’evidència científica seguint els criteris del centre d’Oxford, on s’identifica també la soca estudiada, la dosi recomanada i les referències i comentaris pertinents.

 

Què poden fer els probiòtics per a la teva salut?

La investigació ha demostrat que els probiòtics poden ajudar a la salut de diferents maneres. En general, poden ajudar a la seva funció immunitària, a la digestió,  a controlar els microorganismes patògens, a produir vitamines i ajudar a l’absorció de nutrients.

 

En concret, hi ha evidència científica que determinats probiòtics poden:

  • Reduir la diarrea associada a antibiòtics
  • Tractar la diarrea pediàtrica infecciosa
  • Millorar alguns símptomes digestius, inclosos els causats pel síndrome de l’intestí irritable de lleu a moderat
  • Ajudar a controlar els símptomes associats a la mala digestió de la lactosa
  • Reduir els símptomes dels còlics del nadó
  • Disminuir algunes infeccions comuns, incloses les del tracte respiratori, l’intestí i el tracte vaginal

 

Actualment hi ha hipòtesis sòlides sobre la influència dels probiòtics a la funció cerebral. S’ha vist que poden ajudar en símptomes psicològics com l’estrès, l’ansietat, la depressió, la tristesa i l’humor.

 

Són segurs?

Els probiòtics són segurs per a la majoria de les persones, però cal consultar al metge si la persona pateix un trastorn immunitari o síndrome de l’intestí curt o una malaltia greu.

 

Els probiòtics funcionaran per a mi?

Hi ha molts factors individuals que poden influir en el què funciona o no per a cada persona : la dieta, els microbis existents en el tracte digestiu, els medicaments que prengui o la fisiologia personal. El  millor per saber si funciona o no és prendre el probiòtic durant un mes aproximadament. Si no veus el beneficis que estàs buscant potser no és el probiòtic que necessites.

Per ser un probiòtic, el microbi ha d’estar viu quan s’administra, s’ha de documentar que té un benefici per a la salut i s’ha d’administrar en els nivells que s’ha demostrat que confereixen beneficis. No sempre cal que arribin vius a l’ intestí.

 

I com s’aconsegueix administrar-los vius?

Per crear suplements probiòtics, els científics manipulen certes condicions per aconseguir un estat en el què el creixement bacterià entra en “mode d’espera”. Ho fan mitjançant un procés tecnològic que s’anomena assecat per congelació o liofilització, que elimina la major part de l’aigua del voltant i dins les cèl·lules deixant els microbis en estat latent. Els microbis no tenen creixement, reproducció ni activitat metabòlica complerta. Això passa quan arriben a l’intestí, que proporciona aigua, així com la temperatura adequada, la disponibilitat de nutrients, acidesa i falta d’inhibidors.

 

Què cal buscar?

La quantitat de probiòtics en un suplement s’expressa mitjançant CFU: Unitats Formadores de Colònies . Això són el nombre de bactèries viables del producte. Ha de ser igual a la quantitat que s’ha demostrat ser beneficiosa ens els estudis en humans

Han d’especificar :

Gènere, Espècie i Soca. S’ha de saber tots 3.

Per exemple : Lactobacillus ( gènere) Acidophilus ( espècie) MN5 (soca)

Diferents soques dins d’una mateixa espècies poden tenir diferents beneficis per la salut.

 

Quantes més CFU millor?

No necessàriament. La millor dosi és la que s’ha aprovat en humans i s’ha demostrat que proporciona resultats positius. Es diu la Dosi efectiva.

 

Quantes més soques millor?

No, depèn de la ciència. Alguns estudis donen suport als beneficis d’un probiòtic d’una sola soca mentre d’altres mostren que les mescles específiques de soques probiòtiques tenen un resultat positiu.

 

Els aliments fermentats són aliments probiòtics?

Els aliments fermentats s’elaboren utilitzant micoorganismes vius. Alguns aliments fermentats es consumeixen sense més processament, però  d’altres  es processen per pasteurització, cocció, fumat o filtrat. Aquests passos poden eliminar els cultius vius que hi ha.

 

Última recomanació : Si creus que post necessitar un probiòtic, el millor és demanar consell.

LA PÍNDOLA DE L’ENDEMÀ: EL QUE CAL SABER

Avui volem resoldre moltes de les preguntes que sorgeixen sobre aquest tema.

Anem al gra:

 

Què és la píndola post coital o píndola de l’endemà?

És un tractament hormonal utilitzat després d’una relació coital amb risc d’embaràs no desitjat.

Actualment hi ha dos tipus de píndoles:

Levonorgestrel (LNG) (ex: NORLEVO, NAVELA, POSTINOR...) eficaç fins les 72h després de la relació sexual desprotegida. Eficàcia de 95% dins les 24 h. A mesura que va passant el temps la seva eficàcia va disminuint.

Acetat de Ulipristil (AU) (ELLAONE) eficaç fins les 120h després de la relació de risc. És la més eficaç en qualsevol etapa del cicle. L’eficàcia és significativament superior fins i tot dins les 24h (99’1% dins les primeres 24h i un 98’7% dins les 120h) .

Per tant, cal prendre-les quan abans millor i  mai si han passat més de 5 dies.

 

En quins casos es recomana?

Tots tenim clar els casos en què el preservatiu no ha funcionat, o en el què no s’ha utilitzat, però hi ha altres usos, lligats, per exemple, a  l’ús de mètodes anticonceptius.

L’anticoncepció hormonal combinada (comprimits, anell vaginal, pegats) de vegades falla. Exemples

  • Ús de píndoles anticonceptives:

. Hi ha medicaments i algunes plantes d’ús relativament freqüent que poden disminuir la seva eficàcia: antibiòtics d’ampli espectre, antiepilèptics, antifúngics, antivirals i l’hipèric.

. Hi ha hagut vòmits o diarrees persistents durant la presa de les anticonceptives.

. Hi ha hagut retard o discontinuïtat en la presa.

En tots aquests casos el què es recomana és utilitzar preservatiu en TOTES les relacions sexuals del cicle. Si no s’ha fet, podria estar indicada una píndola post coital.

Tot i així, encara que s’hagi pres la píndola post coital, és millor no interrompre la presa de l’anticonceptiu habitual, per no perdre l’hàbit.

 

  • A més, en cas que s’estigui utilitzant un anell vaginal contraceptiu:

. Si aquest ha estat expulsat més de 3h fora de l’àmbit vaginal,

. O s’han fet més de 7 dies de descans

. En aquests casos cal, utilitzar preservatiu durant TOT el cicle. Si no es fa, podria estar indicada una píndola post coital

  • En el cas de pegats transdèrmics , el mateix passaria en cas que s’estigués més de 3 dies sense el pegat

 

Són píndoles abortives?

No. L’únic que fan és retardar el pic de l’hormona LH que es produeix just abans de l’ovulació, pel què es retarda o inhibeix l’ovulació. Per tant és important destacar que no tenen efecte sobre un embaràs preexistent i cal verificar que no hi hagi hagut un retard previ en la menstruació durant aquell cicle per descartar-lo. En cas de dubte, s’hauria de fer una prova d’embaràs.

L’efectivitat d’una i altra és lleugerament diferent. Mentre AU és molt eficaç en qualsevol etapa del cicle, LNG té un breu període de temps (just abans de que hi hagi el pic de hormona LH), en el que el seu efecte es veu minvat.

Per tant, si la persona té dubtes sobre  l’etapa del cicle en la que està, nosaltres recomanem AU. També si fa menys de 14 dies des de l’última regla. Si en fa més de 14 , qualsevol de les dues .

 

Quins són els efectes secundaris?

Pots tenir nàusees, vòmits, fatiga, mal de cap i dolor als pits

Si es produís un vòmit abans de 3h de la presa, pot ser que no s’hagi absorbit i caldria repetir la seva administració.

També hi ha contraindicacions, com per exemple: si està prenent algun medicament que pot interaccionar amb la píndola o si hi ha antecedents de tromboembolisme.

Si la pacient està alletant o està dins la 6 setmana postpart, cal advertir-la que el medicament s’excreta per llet materna i que se l’hauria de prendre just després d’alletar.

 

És infal·lible?

No. Té un % d’eficàcia molt alt però no és el 100%.

També és important destacar que no tenen efecte sobre les relacions posteriors. Es recomana utilitzar mètode barrera (preservatiu) durant tot el cicle.

 

Tindrà efectes sobre la regla?

A partir de la presa, la regla pot tenir una durada i quantitat diferent a l’habitual. També hi poden haver pèrdues durant tot el cicle.

La regla hauria de venir com a màxim 21 dies després de la presa. Si no caldria fer una prova d’embaràs. En qualsevol cas sempre recomanem un cop presa, posar-se en contacte amb el CAP perquè en puguin fer el seguiment.

 

Una reflexió:

En els darrers anys, les consultes i demandes de dispensació de la píndola de l’endemà o píndola post coital s’han disparat tant en els CAPS com a les farmàcies. Un estudi que es va realitzar entre les usuàries, entre el 2004 i 2011, va mostrar que la meitat d’elles tenien entre 15-20 anys, i que dues de cada tres l’havien utilitzat més d’una vegada.

Per altra banda, aquestes dades se sumen a l’increment de malalties de transmissió sexual entre les noves generacions (com la sífilis i la gonorrea entre d’altres). Aquestes malalties poden tenir conseqüències a llarg termini en la dona (com disminució de fertilitat i càncer de cèrvix).

Per tant, és evident que la preocupació per un embaràs no desitjat passa per sobre de la preocupació per adquirir una malaltia de transmissió sexual.

 

No ens cansarem de dir-ho: El PRESERVATIU  continua sent el tractament anticonceptiu d’elecció per prevenir l’embaràs i les malalties de transmissió sexual i el què hauria d’utilitzar qualsevol persona que no tingui parella estable.

Tanmateix, també és cert que sovint la demanda de la píndola va lligada al trencament, caducitat o retenció del preservatiu dins la vagina en retirar-lo. De vegades passa, però tan sovint? potser també ens hauríem de  preguntar si els joves saben que han de  triar un preservatiu de talla adequada i col·locar-lo correctament.

 

En breu en donarem detalls.

LA HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA: PUNTS CLAU PER DETECTAR-LA

Sumant-nos al moviment Movember, que pretén crear consciència sobre els problemes de salut masculina, aprofitarem per parlar d’una malaltia benigna molt freqüent en els homes a partir dels 50 anys : la Hiperplàsia benigna de pròstata (HBP).

 

Se sap que el 50% dels homes majors de 50 anys la patiran, per tant és prou important com per dedicar-li el blog d’aquesta setmana.

La pròstata és una glàndula que forma part del sistema reproductiu masculí, ajudant a la producció de semen. La pròstata rodeja el tub que porta l’orina fora del cos.

 

A mesura que els homes van envellint, la pròstata es va fent gran, però si es fa massa gran, pot causar problemes. És important, si es tenen molèsties, consultar amb l’uròleg. Realitzar revisions periòdiques i un tractament precoç, disminueix el risc de progressió de la malaltia i les seves complicacions.

 

Quins són els símptomes més freqüents de la HBP ?

  • Ganes URGENTS d’orinar amb freqüència, sobretot a la nit.
  • Problemes per començar a orinar o fer només unes gotetes.
  • Tenir un flux d’orina dèbil, lent o que es talla varies vegades.
  • Patir pèrdues d’orina o degoteig després d’orinar.

 

La hiperplàsia benigna de pròstata no és un problema greu, però a la llarga pot causar problemes més seriosos com infeccions en el tracte urinari, dany a la bufeta o als ronyons. Pot donar també dificultats en l’erecció, ejaculació precoç o ejaculació dolorosa.

Les proves diagnòstiques que s’utilitzen  per detectar la HPB són: el tacte rectal, proves en sang, ecografia, estudis per medir la pressió del fluxe de l’orina i una citoscòpia, que és un examen que permet veure l’interior dels òrgans mitjançant un telescopi que s’anomena citoscopi.

 

Però, es POT PREVENIR?

Hi ha una sèrie de canvis saludables a la teva alimentació i els hàbits d’exercici, que poden ajudar a controlar els símptomes de la HBP com són  l’augment de la freqüència i urgència urinària.

 

Els estudis indiquen que aquestes mesures poden disminuir els símptomes:

  • Evita els líquids unes hores abans d’anar a dormir.
  • Limita la cafeïna i l’alcohol, ja que poden estimular les ganes d’orinar.
  • Segueix una dieta baixa en greixos.
  • Menja varies racions de fruita i verdura diàriament. Assegura’t d’incloure els cítrics.
  • Realitza alguna activitat física moderada o vigorosa la majoria dels dies de la setmana.
  • Tingues un pes saludable.

 

Moltes d’aquestes mesures segur que et sonen, perque són compartides per prevenir altres patologies.

I doncs, a què esperes per dur-les a terme?

SUPLEMENTS NUTRICIONALS PER A LA TARDOR

Quan arriba la tardor, comença la inquietud per estar preparats per a moltes de les patologies que tenen major incidència quan baixen les temperatures.

Les hores de sol disminueixen i la tornada a la feina després de l’estiu, provoca una baixada de l’estat d’ànim. Tornem a les jornades interminables i a l’estrès.

Tot això fa que hi hagi un increment en la demanda de suplements nutricionals.

 

Ens hem de suplementar? Quins tipus de suplements serien els més recomanables?

Que quedi clar: una alimentació equilibrada és la base per tenir un bon estat de salut. Les vitamines i minerals que necessitem pel funcionament del nostre sistema immunitari les adquirim de la dieta. Per tant, si fóssim conscients d’això i capaços de portar-ho a terme, no seria necessària la suplementació.

La realitat és que, el nostre ritme de vida, l’excés de consum de productes ultraprocessats i l’abús d’alguns fàrmacs com l’omeprazol, fan que la nostra dieta sigui incomplerta pel que fa a vitamines i minerals i, per tant, sigui recomanable afegir una suplementació.

 

Quins són els que nosaltres recomanem?

Intentarem concretar:

 

-Vitamina D: és essencial per molts processos del nostre organisme. Un dèficit de vitamina D ens fa vulnerables a moltes patologies. Normalment s’obté del sol. De la dieta només el 10%.

MOLT IMPORTANT: cal saber quins són els nostres nivells de vitamina D (recordem que és liposoluble i si n’hi ha un excés s’acumula i podria arribar a ser tòxica). A la farmàcia, en 15 minunts, podem tenir aquest valor. Les dosis  de 16.000 ui (0,266 mg) o 25000ui  són setmanals, quinzenals o  mensuals. Les dosis diàries estan al voltant dels 800ui-1000ui. Cal prendre-la sempre amb menjar.

 

–Magnesi: l’estrès sostingut provoca falta de magnesi. El magnesi intervé en la contracció muscular i un dèficit de magnesi provoca contractures, cansament i fatiga. Les sals que més s’absorbeixen són el bisglicinat i el citrat. Molt recomanable per als esportistes i per gent que pateix contractures sovint. Hi ha combinacions com MAGNESIUM 6 de Vitae i el nou MAGNETICO PLUS de Prodecopharma que porta Magnesi i vitamina D.

 

–Zinc: importantíssim també pel bon funcionament del sistema immunitari. Essencial per mantenir la integritat de l’epiteli respiratori degut a que té acció antioxidant i  antiinflamatòria. El que més s’absorbeix és el citrat de Zinc. Dosi diària de 30 mg. Precaució: no es pot prendre més de dos mesos seguits

 

–Vitamina C (àcid ascòrbic): malgrat que no està demostrada la relació amb el sistema immunitari, sí se sap que és un potent antioxidant i ajuda a la síntesi de col·lagen. Molt recomanable en gent fumadora i que abusa de l’exposició solar. Les dosis que se solen donar en adults són d’1g, perquè té una baixa biodisponibilitat.

 

-Probiòtics: una correcta flora intestinal serà sempre una bona barrera de defensa. Els que més s’utilitzen són els simbiòtics, que contenen prebiòtics (fibra) i probiòtics (bactèria). Ara es comença a parlar dels postbiòtics, que són els metabòlits amb acció biològica resultants del metabolisme de les bactèries de la microbiota intestinal i que també ajuden a reforçar la barrera intestinal.

 

–Echinàcea: la reina de les plantes medicinals per combatre i prevenir la grip i refredats. No totes valen: la bona és l’Echinacea Purpurea, en planta fresca (amb més alquilamides) i la que combina part aèria (95%) i  arrel (5%). Sens dubte la de VOGEL.

 

–Ravintsara: pels amants dels olis essencials. Originari de Madagascar i denominat també Cinnamomum camphora quimiotipus cineol. Es pot utilitzar via oral i via tòpica , sempre dissolt en un suport neutre. Mai en menors de 5 anys.

 

Tots els suplements (mentre no hi hagi una prescripció mèdica) es recomanen en tandes de 3 mesos com a màxim i després descansar mínim un mes.