Etiqueta: Roca1904

BLOG
Compartir
Hashtags

HERPES LABIAL, ELS DUBTES MÉS FREQÜENTS

L’herpes labial és una infecció vírica causada pel virus herpes simple (VHS), generalment el tipus 1 (VSH-1) i menys freqüentment el VSH-2, que sol ser el que causa herpes genital.

El VHS-1 es transmet principalment per contacte de boca a boca i causa herpes labial, encara que també pot causar herpes genital, per contacte buco-genital. L’herpes genital per VHS-1 pot ser assimptomàtic o causar símptomes lleus que passen desapercebuts.

El VHS-2 es transmet per via sexual.

 

Com es manifesta?

Primer, amb una fase prèvia de picor i formigueig a la pell dels llavis, seguida d’envermelliment.

Després es formen unes petites vesícules plenes de líquid clar.

Tot seguit, les vesícules s’assequen, formant una crosta que al final cau.

Les lesions desapareixen al cap d’una o dues setmanes, de forma espontània, sense deixar cicatriu, però es pot reproduir diverses vegades a la vida de forma més o menys crònica.

 

Com es contagia?

L’herpes simple és una malaltia molt contagiosa que es contagia per contacte directe de persona a persona. També es pot produir a través d’objectes contaminats, com els que es fan servir per menjar i beure. Algunes persones no tenen símptomes.

El contacte s’acostuma a produir durant la infància i el virus es queda a l’organisme durant tota la vida.

 

Quan apareix el virus?

Hi ha persones amb una especial predisposició a presentar-lo.

Hi ha, a més, determinades circumstàncies com els canvis hormonals (per ex la menstruació), l’estrès, l’exposició a la llum solar (a l’estiu a la platja, a l’hivern esquiant), el fred intens o aliments rics en arginina, que poden afavorir la seva aparició.

 

És greu?

Els símptomes poden ser més o menys greus depenent de si es tracten d’un brot inicial o una recurrència.

 

El primer cop els símptomes son més greus i poden aparèixer fins a 20 dies després de l’exposició al virus. Les vesícules poden durar uns quants dies i trigar de dues a tres setmanes a curar-se del tot. A més, en aquest primer episodi també pot aparèixer febre, dolor a les genives, mal de coll, mal de cap, dolors musculars i ganglis limfàtics inflamats.

 

Les recurrències en canvi són més lleus, apareixen sempre al mateix lloc i tendeixen a ser menys extenses que el primer brot.
Aquesta infecció pot ser greu i perillosa si es presenta als ulls o prop dels ulls, o en persones immunodeprimides, en les quals es pot estendre fàcilment la infecció.

 

Es pot prevenir?

Es tracta d’un virus present en l’organisme en estat de latència, per tant és difícil prevenir-lo. El que sí que podem fer és reduir els brots i minimitzar la durada d’aquests, intentant evitar les situacions que hem dit que causen aquesta reactivació:

Evitant les situacions d’estrès, el contacte directe amb la pell afectada o fer petons quan hi hagi vesícules, realitzant una higiene de mans freqüent (per evitar que vagi a a altres zones com els ulls), evitar l’exposició solar i utilitzar protecció als llavis.

 

El VHS-1 és especialment contagiós durant els episodis d’herpes labial simptomàtic, encara que també es pot transmetre en absència de símptomes i signes. Les persones amb símptomes actius d’herpes labial han d’evitar contacte bucal amb altres persones i evitar compartir objectes que hagin estat en contacte amb la saliva.

Existeixen comprimits fitoterapèutics que integren, entre d’altres substàncies, aminoàcids com la lisina (per reduir la replicació viral) i extractes immunomoduladors (com la Uncaria tomentosa) i que funcionen molt bé. Es poden prendre per espaiar l’aparició dels brots, així com utilitzar diàriament cremes o sticks labials que reforcin la funció barrerra dels llavis.

 

Quin és el tractament?

L’herpes labial no té cura. Els símptomes desapareixen sense tractament entre 2 i 4 setmanes, encara que hi ha medicaments que poden accelerar la curació de les lesions. Aquests serien:

– l’aplicació local d’antisèptics i astringents

– l’ús de pomades antivirals. Aquestes són útils si s’apliquen en els primers símptomes, abans de que apareguin les vesícules. S’han d’aplicar 5 cops al dia.

 

Existeixen tractaments tant amb olis essencials com amb extractes de plantes que eviten l’aparició de la crosta i ajuden a la reparació natural de la lesió cutània.

 

Ja ho saps, ara que s’acosten els periodes amb més exposició solar, estigues atent als primers símptomes i no dubtis a preguntar-nos. Et podem ajudar!

BLOG
Compartir
Hashtags

ULL SEC, QUÈ PUC FER PER MILLORAR?

L’ull sec és una malaltia cada vegada més freqüent, que consisteix en l’escassedat de quantitat de llàgrima i/o en el deteriorament de la seva qualitat, fet que produeix la inflamació de la superfície de l’ull.

Acostuma a ser bilateral i és més comú en dones que no pas en homes, especialment en el període de la menopausa i postmenopausa.

 

Quins són els símptomes?

Els símptomes dels pacients amb ull sec poden ser molèsties, coïssor, cremor, sensació d’encetament, de sequedat o de brossa a l’ull, i fins i tot visió borrosa i fluctuació en l’agudesa visual. Aquests símptomes acostumen a agreujar-se en llocs secs amb poca humitat i en ambients molt ventats. També s’agreugen quan el pacient fixa la vista i parpelleja poc.

 

Quines són les causes?

L’ull sec és una malaltia multifactorial, és a dir, que pot tenir diversos factors causants. La causa més comuna és l’alteració hormonal, que porta a una mala funció de les glàndules lacrimals i a la disminució de la secreció de la llàgrima. L’ull sec també pot ser secundari a malalties sistèmiques, especialment les autoimmunes, com l’artritis reumatoide i el lupus sistèmic eritematós.

  

I els factors de risc?

  • L’edat i el sexe. Com més gran, més possibilitats de desenvolupar ull sec. Si és una dona, hi ha més risc.
  • L’ús de lents de contacte, l’ús crònic de col·liris i antecedent de cirurgia ocular.
  • El tancament incomplet de les parpelles i el parpelleig infreqüent.
  • Malalties inflamatòries cròniques a la superfície de l’ull, com la conjuntivitis al·lèrgica crònica i cremades oculars.
  • Pacient amb malaltia autoimmune.
  • L’ús d’alguns fàrmacs sistèmics crònics, com antidepressius, antihipertensius i antihistamínics, entre d’altres.
  • L’ús abusiu de l’ordinador i d’altres aparells electrònics de lectura en què el pacient hagi de fixar la vista i que causi una disminució de la freqüència del parpelleig, de manera que augmenti l’evaporació de la llàgrima sobre la superfície ocular.
  • Ambient sec, amb poca humitat o amb molt de vent.

 

 

Com el puc prevenir?

Alguns factors de risc de l’ull sec es poden prevenir o minimitzar.

  • L’abús de l’ordinador i d’aparells electrònics de lectura
  • L’abús de lents de contacte.

 

En el primer cas, si no es pot evitar l’ús de l’ordinador durant llargues hores continuades, cal parpellejar freqüentment durant la lectura i descansar 5 minuts per cada hora de lectura. Així evitarem el desenvolupament de l’ull sec (la síndrome visual de l’ordinador)

 

Quins són els tractaments?

L’ull sec és una malaltia crònica que no té cura definitiva. En canvi, el tractament té dos objectius: d’una banda, evitar i guarir les possibles lesions de la superfície de l’ull causades per la sequedat; de l’altra, pal·liar els símptomes del pacient amb ull sec.

 

Què farem?

1- Substituir la llàgrima i augmentar la lubricació de la superfície ocular. Es fan servir llàgrimes artificials, preferiblement sense conservants, en col·liri, gel o pomada. En casos severs, l’ús dels hemoderivats del mateix pacient en col·liri és una opció.

2- Evitar l’evaporació de la llàgrima existent de la superfície ocular fent servir ulleres que cobreixin totalment els ulls, fins i tot els laterals.

3- Reduir la inflamació de la superfície ocular produïda per la sequedat fent servir col·liris antiinflamatoris. L’ús d’aquest tipus de fàrmac ha de ser controlat estrictament per un oftalmòleg, ja que té efectes secundaris com la pujada de la pressió intraocular.

4- Millorar i estimular la funció de les glàndules lacrimals de Meibom a les parpelles, augmentant així la capa lipídica per reduir l’evaporació de la pel·lícula lacrimal. Per aconseguir-ho, es fa cura de calor local sobre les parpelles, massatge a les parpelles i neteja de les vores palpebrals. Alhora, l’augment d’omega-3 en la dieta diària també ajuda a millorar la composició de la llàgrima, preferentment el DHA.

5- Millorar les condicions ambientals augmentant la humitat ambiental

6- Conscienciar el pacient que el parpelleig és de gran importància per lubricar la superfície de l’ull, i que l’ha de fer freqüentment, pel cap baix 12-15 vegades per minut.

 

Doncs ara ja ho saps, a parpellejar ! 😉

BLOG
Compartir
Hashtags

I TU, COM TENS LES MANS?

Les mans són una de les parts del cos que més fem servir i la que més comunica. Poden dir molt de nosaltres.

La seva higiene és molt important, com s’ha pogut demostrar arrel de la pandèmia. Però pel mateix motiu, per excés de rentats i ús del gel hidroalcohòlic, podem tenir problemes com picor o èczemes.

Per aquest motiu és molt important hidratar-les sovint i fer servir cremes o pomades adients que cobreixin els diferents problemes que presenten.

 

Una part, no menys important, són les UNGLES. Poden presentar diferents  patologies com  fongs, taques, estries o fragilitat. Existeix actualment la tendència a fer servir esmalt permanent o ungles acríliques. Aquest tractaments sinó es fan per personal especialitzat amb productes de qualitat, provoquen que les ungles quedin molt malmeses, fràgils i fa que s’ obrin per capes.

La cura de les ungles no és només un tema estètic. Les ungles tenen un paper molt important en la protecció dels dits.

Si ens mosseguem les ungles podem patir “voltadits” i fer que les ungles creixin de forma anòmala.

 

I les cutícules?

Les cutícules són la protecció de la matriu de l’ungla. Cal hidratar-les molt perquè no es trenquin i es puguin infectar. Per això tampoc és convenient tallar-les , sinó que s’han              d’empènyer suaument cap avall amb l’ajuda d’un “bastonet de taronger”. D’aquesta manera l’ungla creix més forta i millorarà molt l’aspecte de tot el conjunt.

 

La hidratació de les ungles i les cutícules és fonamental per lluir unes mans sanes i és molt important que tinguem en compte una sèrie de RECOMANACIONS a l’hora de realitzar una bona manicura:

–  S’han de LLIMAR en una única direcció, per evitar que s’obrin per capes.

– Si hem d’aplicar un esmalt de color, SEMPRE fer servir una base (que també pot ser fortificant o blanquejadora) que evitarà que els pigments de l’esmalt esgrogueeixin l’ungla.

– Aplicarem tot seguit DUES CAPES de l’esmalt de color. L’esmalt ha de ser de qualitat, sense parabens ni níquel i amb filtres solars perquè no perdi intensitat amb el sol.

– Després, un vernís  especial que SEGELLARÀ el color, donarà lluentor i allargarà la durada de la manicura.

 

Si necessites més informació, ja saps on trobar-nos 😉

BLOG
Compartir
Hashtags

LA IMPORTÀNCIA DE L’AIGUA DURANT L’ACTIVITAT FÍSICA

L’aigua és un nutrient essencial, ja que exerceix multitud de funcions dins l’organisme.

El contingut corporal varia en funció de l’edat i l’estat d’entrenament. Les persones físicament actives tenen major percentatge d’aigua corporal degut a què tenen més massa muscular i menys percentatge de greix.

 

Actualment existeixen discrepàncies entorn a la quantitat d’aigua que s’ha de beure al dia (entre 1’5-2 litres). El que sí que està clar és què, en la pràctica d’exercici físic hi ha pèrdua d’ aigua per la suor i per tant, es requeriren unes quantitats d’aigua superiors a les recomanacions diàries.

 

Existeix consens científic en que s’ha de començar la pràctica esportiva ben hidratat. Malgrat això, hi ha prop d’un 30% de persones que estan deshidratades al començament de l’exercici. Una deshidratació de més del 2% (1’4 kg en un adult de 70 kg), pot provocar pèrdua del rendiment i rampes. Amb un 5% de deshidratació, ja apareixen símptomes com mareig, mal de cap i dificultat per parlar.

 

 Si ens hem de preparar per una cursa, és important provar com el cos tolera la càrrega d’aigua o de beguda isotònica. Una excessiva ingesta de líquids pot provocar malestar per distensió abdominal, degut a problemes de buidament gàstric. Això es pot evitar ingerint líquids durant els entrenaments, per habituar-se.

 

El dia de la prova, 1-2h abans s’hauria de beure entre 400-600 ml d’aigua per estar ben hidratat. Una correcta hidratació prèvia atenuarà la deshidratació que porta l’exercici físic.

En acabar l’ exercici s’ha de beure aigua i líquid ser estar ben hidratat. La regla bàsica és beure el 150% del què s’ha perdut amb la suor. Per calcular-ho el millor és pesar-se abans i després i restar el volum que s’ha begut.

 

Aquestes recomanacions serveixen tant per un passeig a pas lleuger, com per un entrenament o competició.

Per saber si s’està ben hidratat, el millor és controlar el color de l’orina. Si s’està ben hidratat  l’orina ha de ser clara i transparent.

 

És molt important planificar la hidratació durant l’activitat física. La set no és un indicador fiable perquè apareix quan ja hi ha una lleugera deshidratació. A més s’ha observat que l’exercici retrassa l’aparició de la sensació de set. La quantitat recomanable d’ingesta de líquids és  150-250 ml cada 30 min.

 

En relació a les begudes de reposició, per norma general :

  • Exercicis de menys de 45 min; és suficient beure aigua
  • En exercicis entre 45 i 75 min; recomanen a més, glopejar una beguda que contingui hidrats de carboni. Aquesta beguda pot tenir un efecte estimulant i antifatiga, evitant problemes gastrointestinals al no utilizar-se el tracte digestiu.
  • En exercicis entre 1-2’5h; la recomanació és afegir electròlits i uns 30-60g de hidrats de carboni per hora.

 

Molt important que aquesta beguda no estigui excessivament freda: entre 8-12graus.

Integra aquestes pautes a la teva rutina i gaudeix del canvi!

BLOG
Compartir
Hashtags

RINITIS AL·LÈRGICA: TENIM NOVETATS!

La rinitis al·lèrgica afecta al 10-15% de la població mundial i té un impacte considerable sobre la qualitat de vida i el rendiment laboral.

 

És un trastorn que es caracteritza per la inflamació de la mucosa nasal, després d’una exposició a un al·lergen. Els símptomes característics són secreció i picor nasal, esternuts, llagrimeig i obstrucció nasal, a més a més d’una debilitat general que pot cursar amb febre.

Els principals al·lèrgens són els àcars de la pols, el pol·len, l’epiteli i orina de certs animals, la floridura i els fongs. El sistema immunològic actua com a mecanisme de defensa front aquests al·lèrgens produint anticossos. És necessari un contacte previ amb l’al·lergen perquè la persona al·lèrgica es sensibilitzi, i en el següent contacte desencadeni la reacció al·lèrgica.

 

Després de la sensibilització es posen en marxa una sèrie de reaccions en cadena que fan que els limfòcits B  produeixin un anticòs (la IGE) específic contra aquest al·lergen. El nou contacte amb aquest al·lergen desencadena una sèrie de reaccions inflamatòries en cadena amb alliberament d’histamina.

 

La rinitis al·lèrgica pot ser:

– Estacional: és la més freqüent i coincideix amb el període de pol·linització de les plantes a la primavera. S’intensifica en dies assolellats i ventosos.

– Perenne: amb símptomes crònics i discontinus. És deguda, en general, als àcars de la pols, animals domèstics, etc.

 

El diagnòstic es basa en un examen físic, l’elaboració de la història clínica i proves de laboratori.

Els tractaments convencionals de la rinitis al·lèrgica són principalment els antihistamínics, preferiblement els de segona generació (que no acostumen a provocar somnolència) com la cetirizina i la loratadina. No eviten la congestió nasal, però sí la picor o el llagrimeig. No són aptes en embaràs, ni en algunes malalties cròniques i poden produir sequedat de boca i taquicàrdia. També es poden donar descongestius tòpics, com la pseudoefedrina o naturals, com les solucions salines, que són d’elecció en embarassades, nens i polimedicats. També es fan servir vasoconstrictors com la oximetazolina o la xilometazolina, però no és convenient fer-los servir més de tres o cinc dies perquè produeixen rinitis de rebot.

 

Actualment a la farmàcia disposem d’alternatives fitoterapèutiques molt novedoses, efectives i segures, aptes per a tots els públics i que no bloquegen el nostre sistema immune sinó que actúen com a immunomoduladors, antiinflamatoris i antiespasmòdics per baixar la reactivitat dels pulmons. S’utilitzen en nebulització. La fórmula incorpora àcid hialurònic que forma una capa protectora als bronquis evitant el contacte amb l’al·lergen. Per això recomanem el seu ús tant com a preventiu (durant tot el període d’exposició) com a tractament de l’asma i la rinitis al·lèrgica.

 

ENS ENCANTA!