EM PICA TOT…ÉS SARNA??

Avui volem parlar d’una malaltia de la pell que últimament està tenint un repunt de contagis, molt probablement degut al confinament i al fet que aquest ha fet  que hi hagi una convivència més estreta amb el nucli familiar. És la SARNA.

 

Malgrat es pensi el contrari, no és una malaltia vinculada a cap classe social. Qualsevol persona d’edat, sexe o raça pot contraure la sarna.

Normalment es transmet amb el contacte directe de persona a persona. Per això és més freqüent en zones on hi ha més agrupament i durant l’hivern. No és estrany que hi hagi un brot dins d’una família o una escola Bressol.

 

Quines són les causes?

Està causada per un petit àcar (Sarcoptes Scabiei), que medeix uns 0’4 mm. Existeixen diferents variants d’aquest paràsit: la humana i l’animal (p.ex: la varietat canis dels gossos).

És una malaltia molt contagiosa, que es transmet per contacte directe amb la persona que la pateix. Per tant, la sarna es pot encomanar durant les relacions sexuals.

 

Encara que no és habitual, també pot propagar-se amb el contacte amb objectes inerts, ja que l’àcar pot sobreviure fora del cos humà durant 3 dies. Per tant, és possible contagiar-se de sarna al compartir roba, tovalloles o llençols d’una persona infectada. En aquests casos sovint recomanem esprais acaricides amb olis essencials molt útils per tractar la roba, els sofàs i l’ambient.

 

Per contra, és molt poc probable encomanar-se a través d’animals, ja que les espècies que els parasiten són diferents. Si arriba a l’home, el paràsit causarà picor, però no sobreviurà gaire temps i la picor desapareixerà per si sola.

La femella del paràsit és atreta per la calor i l’olor. Passa al nou hoste i excava un túnel per enterrar-se just sota la pell. Un cop dins, diposita els seus ous i segrega tòxics que solen produir reaccions al·lèrgiques. Quan els ous eclosionen (als 21 dies) les larves pugen a la superfície on es queden fins a acabar el seu desenvolupament. Des d’aquí poden desplaçar-se a altres àrees de la pell o cap a altres persones.

 

Quins són els símptomes?

Els símptoma inicial i més freqüent és una picor molt intensa, que és producte de la reacció al·lèrgica als àcars, als ous i a les substàncies que produeixen. El prurit és local, però després tendeix a generalitzar-se. La seva intensitat augmenta a la nit i sovint impedeix que la persona pugui dormir.

Els àcars excaven a la pell galeries fines i irregulars que solen ser molt estretes i mesurar de 5 a 15 cm de llarg. Inicialment comencen a la zones de la pell on hi ha plecs: entre els dits, part interior dels canells, axil·les, natges, cintura, genolls, part interna dels peus i també al voltant de les mames en les dones i en els genitals en els homes…ah! i sota anells, rellotges i polseres.

 

Els solcs que realitzen els àcars acostumen a estar acompanyats al final per una protuberància o pàpula (acarina). Si aquestes lesions es rasquen de manera intensa es poden produir úlceres a la pell que poden donar lloc a infeccions bacterianes secundàries.

En general,  poden transcórrer al voltant de 3 setmanes fins que hi ha manifestacions a la pell la primera vegada  que una persona  contrau la sarna. En canvi, si la persona ja ha tingut la malaltia, el període pot reduir-se entre un i 4 dies.

 

Quin és el tractament?

La sarna es pot tractar fàcilment. El tractament més comú és l’aplicació tòpica de cremes i locions, que a vegades s’ha de repetir després d’uns 14 dies. El medicament més habitual sol ser la permetrina al 5%, que s’aplica sobre tot el cos, plecs i la pell sota les ungles. Es recomana aplicar-la a la nit i esperar de 10 a 15 minuts abans de vestir-se. La crema s’ha de deixar entre 8 i 14 hores i després retirar-la amb aigua a la dutxa o a la banyera.

En els casos més greus es poden utilitzar altres medicaments com ara l’ivermectina d’administració oral.

 

També es pot recórrer a antihistamínics per treure la picor. Moltes vegades poden ser necessaris fins i tot després que la sarna ja hagi desaparegut, ja que la reacció al·lèrgica que causa el paràsit pot persistir encara que ells ja no hi siguin.

Si hi ha lesions sobreinfectades, el metge afegirà el tractament antibiòtic més indicat.

 

Com puc evitar el contagi i prevenir la seva propagació

És important que tant l’afectat com la família prengui una sèrie de precaucions tant abans com després del tractament.

 

  1. Cal tractar a tots els membres de la família, parella sexual i tothom que convisqui o tingui un contacte estret amb el malalt, encara que no tinguin símptomes.
  2. Cal rentar tota la roba, roba interior, tovalloles, fins i tot la roba de llit a 60 graus, que és la temperatura a partir de la qual els àcars moren. També és efectiva la neteja en sec, o un planxat a alta temperatura. Si tens assecadora, utilitza un cicle calent per assecar-ho tot.
  3. Renta també joguines i peluixos. Si hi ha alguna cosa que no puguis rentar, fica-ho dins d’una bossa tancada hermèticament durant 15 dies. Els paràsits només sobreviuen 3 dies fora de la pell.
  4. Torna a rentar la roba un cop acabat el tractament. També tovalloles i llençols
  5. Passa l’aspiradora a consciència. Aspira cada habitació de la casa, sobretot les catifes i mobles que poden estar entapissats com cadires i butaques. Un cop acabat llença la bossa de l’aspiradora.
  6. Evita mantenir relacions sexuals fins després del tractament. Recorda que és una de les maneres que la malaltia es pot transmetre i l’ús del preservatiu no l’evita.
  7. Si el teu fill té sarna, talla-li les ungles ben curtes, així reduirem el risc d’infeccions bacterianes secundàries per culpa del rascat.

 

Necessites més informació? No dubtis en consultar-nos.

ÉS HORA DE DEPURAR-SE! AVUI PARLEM DE L’INTESTÍ

L’intestí, observat des d’un punt de vista holístic, no és només l’última part de l’aparell digestiu encarregat de l’absorció i l’expulsió de les substàncies de rebuig: és molt més. Existeix un estret paral·lelisme entre el cervell i l’intestí: aquesta correspondència reconeguda per la medicina des de fa molt de temps, ha arribat a definir el nostre intestí com el segon cervell.

 

D’aquí podem imaginar com les nostres emocions poden produir dany o benefici per l’intestí i viceversa, com un dany o la millora de l’intestí pot modificar el  nostre humor.

 

Dit això, i després d’uns dies en què sovint hem trencat rutines, reduint l’activitat física, i sobretot modificant els nostres hàbits alimentaris, és important tornar a l’equilibri i depurar l’intestí. Si la flora intestinal no està equilibrada, les substàncies que recorren l’intestí no aconsegueixen ser metabolitzades completament i es genera una fermentació anormal que pot fer variar la temperatura local, alterant el pH dels teixits, inflamant la mucosa i reduint l’eficàcia del sistema immune.

 

Els símptomes d’un estat d’intoxicació poden donar problemes en el tracte digestiu i manifestar-se com un ventre inflat, mala digestió, acidesa, reflux, restrenyiment alternat amb episodis de diarrea, distensió abdominal i halitosi. Però també s’associa a trastorns que afecten altres parts del cos: alteracions de la son, canvis d’humor, falta de concentració, mal de cap, problemes a la pell i infeccions recurrents.

 

Si tens algun d’aquests símptomes… És hora d’actuar!

 

  • Incorpora aliments depuratius i antiinflamatoris: fruita i verdura fresca de temporada, cereals integrals, llavors i fruits secs, llegums i peix.

 

  • L’aigua és imprescindible per netejar el nostre intestí.

–  A través de l’aigua eliminem els productes de rebuig del nostre cos. 

– Constitueix el 55-60% del nostre pes corporal: la deshidratació compromet la capacitat de l’organisme per autoregular-se.

– Hidrata la fibra que ingerim amb l’alimentació, afavorint el trànsit intestinal.

 

  • Mou-te! El moviment afavoreix la depuració: millora l’estructura corporal, augmenta la capacitat de transport d’oxigen a la sang així com l’eliminació de les toxines que tenim a l’interior del nostre organisme. La sudoració és un dels principals processos d’eliminació de toxines; utilitza roba lleugera i transpirable.

 

 

Nosaltres, a més, recomanem un protocol cada canvi de temporada que inclou 2 passos:

 

1.NETEJAR I DESINFLAMAR: recomanem un complement alimentós amb fibres solubles de blat de moro i maltodextrines fermentades (per afavorir el trànsit intestinal), extracte de llavors d’aranja (per mantenir l’equilibri microbià) i àloe vera per desinflamar i netejar l’intestí.

 

2. EQUILIBRAR LA FLORA BACTERIANA BENEFICIOSA: un complement alimentós a base de ferments làctics i fructooligosacàrids (per equilibrar la flora bacteriana), Uncària i Noni (pel manteniment del sistema immunitari).

 

Revisa si tens algun símptoma d’intoxicació i demana consell!

DIES DE DIGESTIONS PESADES? TRIA ALTERNATIVES SEGURES!

S’acosta Nadal i, malgrat que aquest any les restriccions marcaran el nombre de persones que es reuniran, seran (amb tota seguretat) dies d’excessos en els àpats i de problemes per digerir-los.

 

Aquest trastorn, que aquests dies pot ser més evident i comú, és una de les consultes més freqüents a la nostra farmàcia i un problema que moltes persones pateixen de manera regular i que sovint tracten amb medicaments que actuen bloquejant el procés natural de la digestió i que creen un efecte rebot. Hi ha diverses causes que poden donar el què s’anomena DISPÈPSIA o trastorn de la digestió; L’ús abusiu de fàrmacs antiinflamatoris com Ibuprofè també n’és una, ja que fa que s’inhibeixi la producció de moc protector.

 

Avui ens centrarem només en el que té a veure amb els excessos de Nadal: àpats copiosos i abundants i excés d’alcohol.

 

El primer que fem quan un pacient sol·licita un antiàcid és indagar una mica el motiu i revisar els seus hàbits, aconsellant una sèrie de petits canvis que seran imprescindibles per a l’èxit del tractament i millora dels símptomes. En el cas que tractem avui, obviarem aquest pas perquè busquem alternatives que ens ajudin a afrontar dies de “mals hàbits” de manera eficaç, però segura.

 

Un dels fàrmacs que la gent més sol·licita és l’omeprazol, mal anomenat protector d’estómac, que actua inhibint la producció d’àcid. També són molt sol·licitats medicaments que s’anomenen tamponants (bicarbonats, antiàcids, alginats). Aquests actuen neutralitzant l’àcid a la llum de l’estómac.

 

Per entendre per què no és bo prendre aquest tipus de medicaments de manera habitual sense un diagnòstic que ho requereixi, és important conèixer una mica la fisiologia de l’estómac.

 

 

Però què fa l’estómac? Perquè és tan important que funcioni correctament?

Aquestes són les seves funcions:

 

         1-  Digestiva: realitza els processos de descomposició dels aliments, gràcies a la presència de diferents  enzims. Aquests  enzims necessiten un pH àcid per treballar. Si no, la major part de nutrients que ingerim amb els aliments, passen a l’intestí sense que es puguin absorbir, donant lloc a carències de vitamines i minerals.

 

       2- Esterilitzadora: els microorganismes que arriben a l’estómac amb la ingesta dels aliments són eliminats, gràcies a aquest pH àcid.

 

       3-Prebiòtica: degrada parcialment els carbohidrats perquè siguin actius per a la nostra microbiota intestinal.

 

 

Cal tenir en compte que l’estómac pot fer tot això gràcies al fet que l’epiteli estomacal està recobert per una capa mucosa que permet que l’estómac pugui treballar a un pH àcid sense patir danys en les seves cèl·lules.

 

Un cop conegut això és clar que hauríem d’evitar l’ús de tots aquells medicaments que neutralitzin o bloquegin l’àcid estomacal, o puguin fer malbé la capa mucosa. Hem de buscar alternatives que afavoreixin el procés digestiu natural sense alterar el pH fisiològic.

 

En aquest sentit la fitoteràpia és una eina molt útil. 

 

 

Els nostres “tips” per afrontar aquestes festes són:

 

-Demana informació i busca el tractament que realment s’adapta al teu problema; cada símptoma té un tractament.

 

  • Si quan acabes de menjar tens pesadesa d’estómac, dificultat digestiva i somnolència, t’aconsellarem fitocomplexes amb enzims digestius, i substàncies carminatives com el fonoll, la pinya, el coriandre, l’alcaravia i el card marià, entre d’altres.
  • Si per contra, el teu problema és més constant i pateixes de cremor, reflux i hiperacidesa, el teu és un fitocomplexe amb acció protectora de la mucosa, antiinflamatòria, reparadora i antiespasmòdica. Els extractes vegetals que necessites són l’aloe vera, el llorer, la boswèl·lia, la centella i la passiflora i l’extracte de llavor d’aranja.

 

A més a més, recorda:

 

– Mastega bé els aliments i menja a poc a poc, la digestió comença a la boca. 

 

– Controla les racions; evita repetir  en excés. Prova-ho tot, però sense passar-te.

 

– Aquells dies, mou-te! Surt a caminar, fes una mica d’exercici.

 

Que tinguis unes BONES i digestives FESTES!

M’HAN DETECTAT DÈFICIT DE VITAMINA D. COM POT SER?

Les vitamines són micronutrients essencials que el nostre cos no sintetitza i que hem d’aportar sempre a través de la nostra dieta. Sovint, situacions com la falta d’una alimentació equilibrada, l’estrès, mals hàbits com el tabaquisme  o l’ús de medicació crònica, fan que no es puguin absorbir aquestes vitamines i estigui indicada una suplementació.

 

 Avui parlarem de la Vitamina D3 o colecalciferol.

 

El metabòlit actiu de la vitamina D3 és el 25 (oh) colecalciferol, que es forma després de passar pel fetge. Aquest és el paràmetre que es mesura en unes anàlisis.

 

Ja fa temps que es vincula el dèficit d’aquesta vitamina a determinades patologies com l’osteoporosi, però la pandèmia que estem vivint ha posat en evidència la seva estreta relació amb el sistema immunitari

 

La vitamina D se sap que modula la resposta dels glòbuls blancs, regulant la producció de les citocines inflamatòries. El dèficit de vitamina D està associat a malalties prèvies que fan més vulnerables a la COVID 19, a les persones que les pateixen. Durant aquests mesos han sorgit diversos estudis en què, suplementant amb vitamina D a individus amb ventilació assistida, milloren les seves perspectives de vida.

 

  • D’on traiem la vitamina D?

La principal font de vitamina D és la radiació solar, ja que a través de la dieta obtenim només un 10% del total. 

L’exposició solar  de 10 -15 minuts al dia (cara, mans, braços) sense fotoprotecció o com a mínim 3 cops a la setmana, hauria de ser suficient tot  i que la seva absorció s’ha vist que  depèn de l’hora del dia, l’estació de l’any, i l’edat. S’ha de tenir en compte que l’exposició solar ha de ser directa, perquè els raigs UVB no travessen els vidres.

 

  • Quins són els aliments rics en vitamina D?

El peix blau, el rovell de l’ou,  les verdures de fulla verda. Els làctics  enriquits amb vitamina D aporten només una quarta part de la quantitat recomanada.

 

  • Quines són les causes del dèficit de vitamina D?

Falta d’exposició solar, ús de fotoprotectors, mala absorció intestinal o malalties renals o hepàtiques  poden causar dèficit.

Hi ha grups població de risc com els lactants (la llet materna no és rica amb vitamina D), la gent gran, la gent que pateix obesitat i les persones de raça negre; s’ha vist que tenen menys capacitat de produir vitamina D a través del sol.

 

  • M’han receptat vitamina D, com la prenc?

La vitamina D és una vitamina liposoluble (té afinitat pels greixos i olis) i això fa que un excés s’acumuli en el cos i pugui provocar toxicitat.

 

Per això cal tenir en compte dos aspectes: 

 

1.No sobrepassar la dosi diària recomanada, respectant la pauta donada pel metge. Dosis  de 16.000 ui (0,266 mg) o 25000ui  són setmanals, quinzenals o  mensuals. Les dosis diàries estan al voltant dels 800ui-1000ui. Hi ha molts complements alimentosos que porten dins la fórmula  vitamina D. Cal revisar el què estem prenent per no sobredosificar.

 

2. S’ha de prendre sempre amb aliments perquè s’absorbeixi correctament. Cal agitar les presentacions que venen en líquid. El millor és afegir-la a aliments freds o tebis, o fins i tot a una llesca de pa. Amb els nens és important assegurar-nos que prenen la dosi sencera, incorporant-la a una porció del menjar i no a tot el plat, per si de cas se’l deixen.

 

Estem fent les coses prou bé? Ara ja no hi ha excuses 😊.