CANDIDIASI VAGINAL UN ALTRE COP? HI HA SOLUCIÓ!

La salut genital de la dona depèn de tenir una microbiota vaginal, i també intestinal, en equilibri.

La mucosa vaginal, en estat d’equilibri, està formada per lactobacilus, bifidobacteries i microorganismes oportunistes com la Candida Albicans o la Gardnerella vaginalis, entre d’altres. Sí, ho heu llegit bé; aquests microorganismes es troben de manera natural a la zona vaginal, però en condicions normals es troben en equilibri. La càndida es troba també a la cavitat oral i al tracte gastrointestinal de manera fisiològica.

 

Quan l’equilibri de la flora bacteriana es veu alterat i el sistema immune es debilita, la càndida es torna patògena, produint toxines i proliferant de manera exagerada, envaint la mucosa vaginal de manera descontrolada.

Això és el què ocasiona la vulvovaginitis micòtica produïda per Càndida o candidiasi vaginal.

 

Els símptomes que produeix a la mucosa genital són:

flux espès i amb mala olor, picor, cremor a la zona vulvar, dolor, inflamació, envermelliment de la zona i sequedat vaginal.

La càndida pot donar trastorns de l’aparell gastrointestinal com: esofagitis, gastritis, halitosi, restrenyiment i gasos.

 

I què pot produïr aquest desequilibri?

L’estrès, una mala alimentació (a base d’excés de sucres i farines), l’aplicació tòpica de fàrmacs amb antibiòtics, irrigacions vaginals agressives, espermicides, relacions sexuals sense protecció…

Davant aquests símptomes vaginals, la majoria de dones tendeixen a l’automedicació amb òvuls i cremes antifúngiques. Aquest tipus de fàrmacs no sempre solucionen la infecció, sinó que sovint desencadenen recaigudes perquè al ser no selectius acaben malmetent la flora vaginal beneficiosa, comprometent l’equilibri i provocant fins i tot resistències.

Hi ha moltíssimes dones que arrosseguen un cercle viciós que pot durar anys, comprometent la seva qualitat de vida i disminuint el seu estat d’ànim i energia mental.

 

Davant una vulvovaginitis micòtica recurrent cal idear un protocol de tractament que suposi reforçar les defenses immunitàries i restablir l’equilibri de la microbiota, tant vaginal com intestinal. Un tractament local a la zona vaginal no resoldrà el problema, ja que l’origen és una proliferació excessiva de càndida a nivell intestinal.

 

El protocol inclourà:

 

  • TRACTAMENT VAGINAL TÒPIC: destinat a tractar la infecció a nivell local i calmar la simptomatologia (el prurit, la inflamació, la infecció a nivell local). Proposem: dutxes vaginals i òvuls, sempre seleccionant principis actius respectuosos amb la flora bacteriana bona, per afavorir el retorn a l’equilibri.

 

  • TRACTAMENT ORAL: comprimits amb acció antibacteriana i antifúngica acompanyats d’una sinèrgia de soques probiòtiques per colonitzar la zona, un cop s’ha eliminat el patogen.

 

  • Una DIETA restrictiva en sucres i cereals refinats. Sovint, una excessiva necessitat de consumir aquest tipus d’aliments són un senyal de la presència de càndida, ja que aquesta necessita sucres per viure. Restringint aquests tipus d’aliments busquem debilitar el fong i controlar la infecció.

 

Afegirem altres productes  coadjuvants com cremes, sabons o esprais desodoritzants, en cas que sigui necessari.

Si ets una de les que pateix aquesta patologia de manera recurrent, no desesperis i demana consell. Et podem ajudar!

 

CLAUS PER TREURE’T ELS MITJONS SENSE COMPLEXES

Quan arriba el bon temps, els mitjons són de les primeres peces de roba que ens fan nosa.

Hi ha persones que tenen cura dels peus durant tot l’any però la gran majoria es recorda que existeixen cap a finals de maig. És en aquest moment quan hi ha un increment de la demanda de tractaments hidratants i reparadors.

 

Avui volem dedicar el blog a explicar quines són les claus que faran que els teus peus es mantinguin en bon estat durant tota la temporada. Som-hi!

El peu és la nostra base de sustentació. Té una funció tant estàtica, adaptant-se a les irregularitats del terra i proporcionant-nos estabilitat, com dinàmica, esmorteint els impactes.

 

La manera de caminar, el tipus de calçat o el sobrepès són algunes de les causes que poden originar sequedat. La manifestació més visible d’una sequedat extrema són les clivelles als talons. Aquestes clivelles, que en determinats graus poden produir dolor al caminar, poden arribar a ser no només un problema estètic, arribant a sagnar i fins i tot donant lloc a infeccions, si són molt profundes. Per això és important evitar arribar a aquest extrem i revisar-los periòdicament.

Les persones amb malalties cròniques com la diabetis o malalties amb el sistema immunitari deprimit, han de tenir especial cura i revisar-los de manera regular, si pot ser per  un especialista.

La sequedat no apareix sempre per igual als dos peus. Pot  aparèixer més en un peu que en un altre per la manera de caminar, per la diferent longitud de les cames (som asimètrics) o pel calçat.

 

PUNTS CLAU:

  • Recomanem realitzar una pedicura a consciència com a mínim un cop al mes. En la higiene diària cal tenir especial cura en assecar-los bé, sobretot entre els dits per evitar que quedi humitat i afavorir el creixement de fongs.
  • En funció de l’estat del peu i el grau de sequedat les recomanacions seran diferents:
  1. En casos de CLIVELLES aplicarem una crema específica directament a la zona de les fissures, dues vegades al dia. Els ingredients que necessitem són: centella asiàtica (cicatritzant), àcids grassos essencials i agents amb propietats calmants, antiinflamatòries, antibacterianes i antifúngiques. No recomanem l’ús de tractaments abrasius fins que les clivelles no millorin la seva aparença.
  2. Peus amb CALLOSITATS SEVERES:  com a tractament de xoc aplicarem una crema    específica  amb actius queratolítics  dues vegades al dia durant 15 dies, només en les zones amb callositats. Els principis actius que necessitem són la urea a altes concentracions o la papaïna. Els primers dies es recomana fer servir una llima o pedra pómez per accelerar els resultats.
  3. Peus SECS, danyats, que tendeixen a INFLAR-SE: triarem cremes que a més dels actius emol·lients afegeixin actius com el castanyer d’índies o l’àrnica, amb acció antiinflamatòria i activadora de la microcirculació sanguínia. Aquesta serà la crema que posarem també quan canviem les sabates a l’inici de temporada, sobretot en aquells peus que tendeixen a llagar-se.
  4. Peus amb una DESHIDRATACIÓ SEVERA, buscarem cremes  hidratants (que mantinguin l’equilibri hídric), riques en àcids grassos essencials per afavorir la hidratació natural de la pell.

 

Ara bé, si busquem un resultat EXPRÉS, per manca de temps o poca constància en el tractament, hem de recórrer als tractaments intensius flash tipus MÀSCARA DE NIT. El millor és deixar-los  tota la nit I cobrir els peus amb un mitjó. La manteca de karité i l’oli de jojoba són ingredients que ens ajudaran que el peu recuperi la seva elasticitat i flexibilitat. Si no es vol utilitzar els mitjons, també es pot aplicar en capa gruixuda durant 15 minuts i retirar l’excés amb un mocador de paper.

  • Tractaments setmanals:

EXFOLIACIÓ: Per evitar l’engruiximent de la pell. Aquestes cremes contenen principis actius com l’àcid salicílic (amb acció queratolítica) i altres que tenen una acció mecànica sobre les zones engruixides. Per exemple: granets de closca de coco. També olis que hidraten el peu. Per això recomanem fer l’exfoliació en sec, després de la dutxa retirant al final els granets que queden amb un mocador de paper

PEDRA PÓMEZ: s’utilitza sempre en humit insistint en les zones de pell engruixida, un parell de cops a la setmana. Hi ha qui ho fa dins la dutxa per una major comoditat.

En casos amb tendència a la formació de callositats recomanem LLIMES AMB CAPES més gruixudes,  de gra o altres materials, que s’aplicaran en sec per obtenir un millor resultat.

 

Com has vist no totes les cremes valen per a tothom. Per una bona selecció demana consell!

 

CEL·LULITIS: CAUSES I TRACTAMENT

La cel·lulitis és una alteració local del teixit cel·lular subcutani. S‘anomena col·loquialment “pell de taronja” perquè quan pessiguem, s’aprecia la pell amb una superfície ondulada i irregular amb nòduls i clotets. Aquesta alteració es produeix quan hi ha un problema de circulació sanguínia i limfàtica, acompanyada o no de retenció de líquids i degeneració de fibres de col·lagen.

 

En les dones se sol localitzar a les cuixes, glutis, malucs, part superior dels braços i inferior de l’abdomen, mentre que en l’home és molt menys freqüent i es localitza en les parts més altes del cos i l’abdomen.

El primer que hem de tenir clar és que la cel·lulitis té un origen multifactorial. Això fa que la majoria de vegades el tractament sigui la combinació de tècniques i actius .

Afecta tant a persones primes com a persones obeses.

 

Hi intervenen factors hormonals, hereditaris, circulatoris i, fins i tot, alteracions del teixit adipós degut a obesitat localitzada o un estil de vida sedentari, dietes riques en greixos i carbohidrats, estrès o abús d’ alcohol. També hi ha alguns fàrmacs que poden empitjorar-la com antihistamínics, anti tiroidals, betabloquejants, anticonceptius orals i els estrògens que s’administren en la menopausa.

 

Dividirem la cel·lulitis en diversos subtipus:

COMPACTA O DURA: la pell de taronja només és visible si pessiguem. Se sol associar a la presència d’ estries degut a que hi ha una gran distensió que provoca la ruptura de fibres de col·lagen i elastina de la pell. No es modifica al canviar de postura (dempeus o asseguda). És freqüent en noies joves amb activitat física regular i bona tonicitat muscular.

 

TOVA O FLÀCCIDA:  la pell de taronja s’ aprecia a simple vista encara que és més visible dempeus que estirada. Està associada a flaccidesa, hi ha presencia d’aranyes vasculars, varius i edema amb retenció de líquids.

 

EDEMATOSA O AQUOSA: hi ha un increment de volum en cuixes i genolls, pesadesa i dolor de cames per retenció de líquids i problemes de circulació. La pell és fina amb aspecte de pell de taronja.

 

MIXTA: És el més habitual amb presència de diferents tipus de cel·lulitis, segons la zona del cos.

 

Quins són els tractaments?

Els cosmètics que s’utilitzen, contenen:

  • Substàncies lipolítiques, que  redueixen els greixos del teixit adipós. Ex: cafeïna, extractes d’algues…
  • Inhibidors de la formació del greix o lipogènesi. Ex: genisteïna, glaucina…
  • Activadors de la circulació: venotònics (ex: ginkgo o castany d’índies), antiedematosos (Ex: heura, hamamelis, escina), agents rubefaents (augmenten la temperatura de la zona d’aplicació activant així la circulació. Ex: mentol) i agents amb acció reestructurants (que actuen millorant l’apecte de la pell, com per exemple: retinoids, AHA)

 

El tractaments cosmètics, malgrat tenen una eficàcia limitada, són capaços de millorar l’aparença de la pell ja que hidraten i milloren la seva elasticitat. També disminueixen el contorn en les àrees de tractament, cosa que anima a les usuàries a ser constants en el temps. Per una major eficàcia és necessari començar en fases primerenques i recomanem l’ús de complements alimentosos i mantenir un estil de vida saludable.

 

En el cas de cel·lulitis:

COMPACTA, la recomanació serà un tractament lipolític tòpic dos cops al dia, combinat amb un tractament lipolític oral. Ex: camilina

TOVA O FLÀCCIDA, recomanarem al matí un tractament anticel·lulític reafirmant i a la nit un tractament lipolític, combinat amb un tractament oral lipolític.

EDEMATOSA, dos cops al dia un cosmètic anticel·lulític drenant i tonificant, que afavoreixi la circulació. En aquest cas aconseguirem millors resultats si ho combinem amb tractament oral drenant.

 

I la tècnica?

Els anticel·lulítics s’han d’aplicar sempre amb un massatge  per afavorir la circulació, des dels genolls fins a la cuixa amb moviments ascendents, pressionant per estimular la circulació.

 

S’apliquen dos cops al dia durant cicles de 3 mesos i després, un cop al dia tot l’ any sense interrupcions.

El millor moment per aplicar-lo és després de la dutxa, després d’una exfoliació suau de la pell (que recomanem fer 1 o 2 cops per setmana) per afavorir la penetració del producte.

 

Si encara tens preguntes al respecte, no dubtis a consultar-nos!

 

EM SENTO CANSAT, APAGAT, DESBORDAT… QUÈ EM PASSA?

La primavera és l’època on més demanda hi ha de vitamines i molta gent l’associa a l’anomenada astènia primaveral.

Però la pandèmia que estem patint, ha fet que aquest trastorn convisqui de manera habitual amb altres com l’estrès o l’ansietat.

Tanmateix, totes poden produir insomni, que és un altre dels reis de les consultes en pandèmia.

Per tant, és molt important discernir què és el què realment pateix la persona per tal de donar a la diana amb la solució més adequada..

 

Per exemple: Si la persona ve a buscar alguna cosa per dormir i la causa és l’estrès, aquell complement no li solucionarà el problema, només taparà el símptoma. Si una persona diu que està cansada i la causa és l’insomni, unes vitamines tampoc seran la solució.

 

Per on comencem?

ASTÈNIA PRIMAVERAL

Se sol manifestar com una alteració de l’estat general, fatiga intel·lectual amb dificultat de concentració i trastorns de la memòria, trastorns del son i alteracions de la gana.

Malgrat la seva gran incidència, l’astènia primaveral és de caràcter lleu i remet al cap de pocs dies, sense necessitat de tractament. Si no millora, podem recórrer a fórmules de rescat, com complements alimentosos rics en vitamines, que ajudaran a afrontar aquell període amb més energia. Aquests són els d’el·lecció, en cas que la persona no porti un alimentació equilibrada.

 

 

INSOMNI

Són moltes les persones que pateixen insomni. En aquests casos, la demanda sol ser d’algun producte sense recepta que ajudi a millorar tant la conciliació del son, com la freqüència en els despertars nocturns.

És important, abans de res, indagar sobre l’origen d’aquesta alteració del son.

Si se’n pot abordar la causa, ho podrem resoldre.

 

En cas d’insomni, convé fomentar uns hàbits que ajudin el pacient a relaxar-se per agafar el son de forma natural.

És molt convenient instaurar un horari regular de son i fer alguna activitat física durant el dia, que ajudi a trobar-se cansat a l’hora de dormir.

Així mateix, cal eliminar begudes amb cafeïna i alcohol des d’hores abans i evitar el tabac. S’ha de procurar que l’entorn de l’habitació sigui l’adequat, sense sorolls excessius, amb prou penombra i amb una temperatura confortable. Els olis essencials (tant en difusió, com en esprai) poden ajudar a crear aquest ambient i a la conciliació del son.

 

És important no fer servir el llit per a activitats com mirar la televisió, escoltar música o llegir, així com també cal evitar mirar pantalles i mòbils dues hores abans d’anar a dormir per no interrompre el cicle de la melatonina.

 

Només quan no es pot resoldre, les pautes d’higiene del son comentades abans fracassen i les alteracions del son continuen afectant de forma important la vida de la persona o la de la seva família. En aquest cas, caldrà emprar tractament farmacològic, en un període de temps breu.

 

ESTRÈS

És un estat de cansament mental provocat per l’exigència d’un rendiment molt superior al normal. Per tant, es tracta d’un fet que ve generat per una situació real i present.

Com respon cada persona a aquest fet dependrà de les eines de què disposi cadascú. L’objectiu del tractament de l’estrès no ha de ser eliminar tots els símptomes sinó gestionar-los. Així, si tornen a aparèixer en algun moment, els sabrem gestionar per al nostre benefici.

 

ANSIETAT

L’ansietat té a veure amb l’anticipació a alguna cosa que la pròpia persona percep com a negativa, però que encara no ha passat i segurament no passarà. En moltes ocasions, l’ansietat ve generada per un estrès sostingut en el temps que comença a generar pensaments negatius o preocupacions sobre un tema concret. En aquests casos es converteix en un estrès que continua després que hagi desaparegut el factor estressant.

Tant l’estrès com l’ansietat es manifesten amb símptomes físics (mareig, mal de cap, palpitacions o taquicàrdies), com psicològics i conductuals (preocupació, desbordament, por o dificultat per concentrar-se).

 

El primer que hem de fer és no normalitzar els símptomes que puguin aparèixer.

Relaxar-nos: desactivar el cos i respirar adequadament per a poder pensar millor.

Identificar l’origen del problema ens ajudarà a buscar la millor manera de gestionar-lo.

Buscar un nou enfocament: pensar en fer les coses d’una altra manera.

Els complements alimentosos poden reforçar aquest tractament però caldrà seleccionar el més adequat per a cada cas.

 

Si et sens identificat/da amb alguna d’aquestes afirmacions : “em llevo cansat”, “tinc sensació d’ofec”, “em sento desbordat i el cap m’està a punt d’explotar”, “em sento inquiet” o “em noto tens o contracturat”, pot ser pateixes algun d’aquests trastorns.

 

Demana ajuda!

RINITIS AL·LÈRGICA: TENIM NOVETATS!

La rinitis al·lèrgica afecta al 10-15% de la població mundial i té un impacte considerable sobre la qualitat de vida i el rendiment laboral.

 

És un trastorn que es caracteritza per la inflamació de la mucosa nasal, després d’una exposició a un al·lergen. Els símptomes característics són secreció i picor nasal, esternuts, llagrimeig i obstrucció nasal, a més a més d’una debilitat general que pot cursar amb febre.

Els principals al·lèrgens són els àcars de la pols, el pol·len, l’epiteli i orina de certs animals, la floridura i els fongs. El sistema immunològic actua com a mecanisme de defensa front aquests al·lèrgens produint anticossos. És necessari un contacte previ amb l’al·lergen perquè la persona al·lèrgica es sensibilitzi, i en el següent contacte desencadeni la reacció al·lèrgica.

 

Després de la sensibilització es posen en marxa una sèrie de reaccions en cadena que fan que els limfòcits B  produeixin un anticòs (la IGE) específic contra aquest al·lergen. El nou contacte amb aquest al·lergen desencadena una sèrie de reaccions inflamatòries en cadena amb alliberament d’histamina.

 

La rinitis al·lèrgica pot ser:

– Estacional: és la més freqüent i coincideix amb el període de pol·linització de les plantes a la primavera. S’intensifica en dies assolellats i ventosos.

– Perenne: amb símptomes crònics i discontinus. És deguda, en general, als àcars de la pols, animals domèstics, etc.

 

El diagnòstic es basa en un examen físic, l’elaboració de la història clínica i proves de laboratori.

Els tractaments convencionals de la rinitis al·lèrgica són principalment els antihistamínics, preferiblement els de segona generació (que no acostumen a provocar somnolència) com la cetirizina i la loratadina. No eviten la congestió nasal, però sí la picor o el llagrimeig. No són aptes en embaràs, ni en algunes malalties cròniques i poden produir sequedat de boca i taquicàrdia. També es poden donar descongestius tòpics, com la pseudoefedrina o naturals, com les solucions salines, que són d’elecció en embarassades, nens i polimedicats. També es fan servir vasoconstrictors com la oximetazolina o la xilometazolina, però no és convenient fer-los servir més de tres o cinc dies perquè produeixen rinitis de rebot.

 

Actualment a la farmàcia disposem d’alternatives fitoterapèutiques molt novedoses, efectives i segures, aptes per a tots els públics i que no bloquegen el nostre sistema immune sinó que actúen com a immunomoduladors, antiinflamatoris i antiespasmòdics per baixar la reactivitat dels pulmons. S’utilitzen en nebulització. La fórmula incorpora àcid hialurònic que forma una capa protectora als bronquis evitant el contacte amb l’al·lergen. Per això recomanem el seu ús tant com a preventiu (durant tot el període d’exposició) com a tractament de l’asma i la rinitis al·lèrgica.

 

ENS ENCANTA!