RINITIS AL·LÈRGICA: TENIM NOVETATS!
La rinitis al·lèrgica afecta al 10-15% de la població mundial i té un impacte considerable sobre la qualitat de vida i el rendiment laboral.
És un trastorn que es caracteritza per la inflamació de la mucosa nasal, després d’una exposició a un al·lergen. Els símptomes característics són secreció i picor nasal, esternuts, llagrimeig i obstrucció nasal, a més a més d’una debilitat general que pot cursar amb febre.
Els principals al·lèrgens són els àcars de la pols, el pol·len, l’epiteli i orina de certs animals, la floridura i els fongs. El sistema immunològic actua com a mecanisme de defensa front aquests al·lèrgens produint anticossos. És necessari un contacte previ amb l’al·lergen perquè la persona al·lèrgica es sensibilitzi, i en el següent contacte desencadeni la reacció al·lèrgica.
Després de la sensibilització es posen en marxa una sèrie de reaccions en cadena que fan que els limfòcits B produeixin un anticòs (la IGE) específic contra aquest al·lergen. El nou contacte amb aquest al·lergen desencadena una sèrie de reaccions inflamatòries en cadena amb alliberament d’histamina.
La rinitis al·lèrgica pot ser:
– Estacional: és la més freqüent i coincideix amb el període de pol·linització de les plantes a la primavera. S’intensifica en dies assolellats i ventosos.
– Perenne: amb símptomes crònics i discontinus. És deguda, en general, als àcars de la pols, animals domèstics, etc.
El diagnòstic es basa en un examen físic, l’elaboració de la història clínica i proves de laboratori.
Els tractaments convencionals de la rinitis al·lèrgica són principalment els antihistamínics, preferiblement els de segona generació (que no acostumen a provocar somnolència) com la cetirizina i la loratadina. No eviten la congestió nasal, però sí la picor o el llagrimeig. No són aptes en embaràs, ni en algunes malalties cròniques i poden produir sequedat de boca i taquicàrdia. També es poden donar descongestius tòpics, com la pseudoefedrina o naturals, com les solucions salines, que són d’elecció en embarassades, nens i polimedicats. També es fan servir vasoconstrictors com la oximetazolina o la xilometazolina, però no és convenient fer-los servir més de tres o cinc dies perquè produeixen rinitis de rebot.
Actualment a la farmàcia disposem d’alternatives fitoterapèutiques molt novedoses, efectives i segures, aptes per a tots els públics i que no bloquegen el nostre sistema immune sinó que actúen com a immunomoduladors, antiinflamatoris i antiespasmòdics per baixar la reactivitat dels pulmons. S’utilitzen en nebulització. La fórmula incorpora àcid hialurònic que forma una capa protectora als bronquis evitant el contacte amb l’al·lergen. Per això recomanem el seu ús tant com a preventiu (durant tot el període d’exposició) com a tractament de l’asma i la rinitis al·lèrgica.
ENS ENCANTA!
