LA IMPORTÀNCIA DE L’AIGUA DURANT L’ACTIVITAT FÍSICA

L’aigua és un nutrient essencial, ja que exerceix multitud de funcions dins l’organisme.

El contingut corporal varia en funció de l’edat i l’estat d’entrenament. Les persones físicament actives tenen major percentatge d’aigua corporal degut a què tenen més massa muscular i menys percentatge de greix.

 

Actualment existeixen discrepàncies entorn a la quantitat d’aigua que s’ha de beure al dia (entre 1’5-2 litres). El que sí que està clar és què, en la pràctica d’exercici físic hi ha pèrdua d’ aigua per la suor i per tant, es requeriren unes quantitats d’aigua superiors a les recomanacions diàries.

 

Existeix consens científic en que s’ha de començar la pràctica esportiva ben hidratat. Malgrat això, hi ha prop d’un 30% de persones que estan deshidratades al començament de l’exercici. Una deshidratació de més del 2% (1’4 kg en un adult de 70 kg), pot provocar pèrdua del rendiment i rampes. Amb un 5% de deshidratació, ja apareixen símptomes com mareig, mal de cap i dificultat per parlar.

 

 Si ens hem de preparar per una cursa, és important provar com el cos tolera la càrrega d’aigua o de beguda isotònica. Una excessiva ingesta de líquids pot provocar malestar per distensió abdominal, degut a problemes de buidament gàstric. Això es pot evitar ingerint líquids durant els entrenaments, per habituar-se.

 

El dia de la prova, 1-2h abans s’hauria de beure entre 400-600 ml d’aigua per estar ben hidratat. Una correcta hidratació prèvia atenuarà la deshidratació que porta l’exercici físic.

En acabar l’ exercici s’ha de beure aigua i líquid ser estar ben hidratat. La regla bàsica és beure el 150% del què s’ha perdut amb la suor. Per calcular-ho el millor és pesar-se abans i després i restar el volum que s’ha begut.

 

Aquestes recomanacions serveixen tant per un passeig a pas lleuger, com per un entrenament o competició.

Per saber si s’està ben hidratat, el millor és controlar el color de l’orina. Si s’està ben hidratat  l’orina ha de ser clara i transparent.

 

És molt important planificar la hidratació durant l’activitat física. La set no és un indicador fiable perquè apareix quan ja hi ha una lleugera deshidratació. A més s’ha observat que l’exercici retrassa l’aparició de la sensació de set. La quantitat recomanable d’ingesta de líquids és  150-250 ml cada 30 min.

 

En relació a les begudes de reposició, per norma general :

  • Exercicis de menys de 45 min; és suficient beure aigua
  • En exercicis entre 45 i 75 min; recomanen a més, glopejar una beguda que contingui hidrats de carboni. Aquesta beguda pot tenir un efecte estimulant i antifatiga, evitant problemes gastrointestinals al no utilizar-se el tracte digestiu.
  • En exercicis entre 1-2’5h; la recomanació és afegir electròlits i uns 30-60g de hidrats de carboni per hora.

 

Molt important que aquesta beguda no estigui excessivament freda: entre 8-12graus.

Integra aquestes pautes a la teva rutina i gaudeix del canvi!

CANDIDIASI VAGINAL UN ALTRE COP? HI HA SOLUCIÓ!

La salut genital de la dona depèn de tenir una microbiota vaginal, i també intestinal, en equilibri.

La mucosa vaginal, en estat d’equilibri, està formada per lactobacilus, bifidobacteries i microorganismes oportunistes com la Candida Albicans o la Gardnerella vaginalis, entre d’altres. Sí, ho heu llegit bé; aquests microorganismes es troben de manera natural a la zona vaginal, però en condicions normals es troben en equilibri. La càndida es troba també a la cavitat oral i al tracte gastrointestinal de manera fisiològica.

 

Quan l’equilibri de la flora bacteriana es veu alterat i el sistema immune es debilita, la càndida es torna patògena, produint toxines i proliferant de manera exagerada, envaint la mucosa vaginal de manera descontrolada.

Això és el què ocasiona la vulvovaginitis micòtica produïda per Càndida o candidiasi vaginal.

 

Els símptomes que produeix a la mucosa genital són:

flux espès i amb mala olor, picor, cremor a la zona vulvar, dolor, inflamació, envermelliment de la zona i sequedat vaginal.

La càndida pot donar trastorns de l’aparell gastrointestinal com: esofagitis, gastritis, halitosi, restrenyiment i gasos.

 

I què pot produïr aquest desequilibri?

L’estrès, una mala alimentació (a base d’excés de sucres i farines), l’aplicació tòpica de fàrmacs amb antibiòtics, irrigacions vaginals agressives, espermicides, relacions sexuals sense protecció…

Davant aquests símptomes vaginals, la majoria de dones tendeixen a l’automedicació amb òvuls i cremes antifúngiques. Aquest tipus de fàrmacs no sempre solucionen la infecció, sinó que sovint desencadenen recaigudes perquè al ser no selectius acaben malmetent la flora vaginal beneficiosa, comprometent l’equilibri i provocant fins i tot resistències.

Hi ha moltíssimes dones que arrosseguen un cercle viciós que pot durar anys, comprometent la seva qualitat de vida i disminuint el seu estat d’ànim i energia mental.

 

Davant una vulvovaginitis micòtica recurrent cal idear un protocol de tractament que suposi reforçar les defenses immunitàries i restablir l’equilibri de la microbiota, tant vaginal com intestinal. Un tractament local a la zona vaginal no resoldrà el problema, ja que l’origen és una proliferació excessiva de càndida a nivell intestinal.

 

El protocol inclourà:

 

  • TRACTAMENT VAGINAL TÒPIC: destinat a tractar la infecció a nivell local i calmar la simptomatologia (el prurit, la inflamació, la infecció a nivell local). Proposem: dutxes vaginals i òvuls, sempre seleccionant principis actius respectuosos amb la flora bacteriana bona, per afavorir el retorn a l’equilibri.

 

  • TRACTAMENT ORAL: comprimits amb acció antibacteriana i antifúngica acompanyats d’una sinèrgia de soques probiòtiques per colonitzar la zona, un cop s’ha eliminat el patogen.

 

  • Una DIETA restrictiva en sucres i cereals refinats. Sovint, una excessiva necessitat de consumir aquest tipus d’aliments són un senyal de la presència de càndida, ja que aquesta necessita sucres per viure. Restringint aquests tipus d’aliments busquem debilitar el fong i controlar la infecció.

 

Afegirem altres productes  coadjuvants com cremes, sabons o esprais desodoritzants, en cas que sigui necessari.

Si ets una de les que pateix aquesta patologia de manera recurrent, no desesperis i demana consell. Et podem ajudar!

 

CLAUS PER TREURE’T ELS MITJONS SENSE COMPLEXES

Quan arriba el bon temps, els mitjons són de les primeres peces de roba que ens fan nosa.

Hi ha persones que tenen cura dels peus durant tot l’any però la gran majoria es recorda que existeixen cap a finals de maig. És en aquest moment quan hi ha un increment de la demanda de tractaments hidratants i reparadors.

 

Avui volem dedicar el blog a explicar quines són les claus que faran que els teus peus es mantinguin en bon estat durant tota la temporada. Som-hi!

El peu és la nostra base de sustentació. Té una funció tant estàtica, adaptant-se a les irregularitats del terra i proporcionant-nos estabilitat, com dinàmica, esmorteint els impactes.

 

La manera de caminar, el tipus de calçat o el sobrepès són algunes de les causes que poden originar sequedat. La manifestació més visible d’una sequedat extrema són les clivelles als talons. Aquestes clivelles, que en determinats graus poden produir dolor al caminar, poden arribar a ser no només un problema estètic, arribant a sagnar i fins i tot donant lloc a infeccions, si són molt profundes. Per això és important evitar arribar a aquest extrem i revisar-los periòdicament.

Les persones amb malalties cròniques com la diabetis o malalties amb el sistema immunitari deprimit, han de tenir especial cura i revisar-los de manera regular, si pot ser per  un especialista.

La sequedat no apareix sempre per igual als dos peus. Pot  aparèixer més en un peu que en un altre per la manera de caminar, per la diferent longitud de les cames (som asimètrics) o pel calçat.

 

PUNTS CLAU:

  • Recomanem realitzar una pedicura a consciència com a mínim un cop al mes. En la higiene diària cal tenir especial cura en assecar-los bé, sobretot entre els dits per evitar que quedi humitat i afavorir el creixement de fongs.
  • En funció de l’estat del peu i el grau de sequedat les recomanacions seran diferents:
  1. En casos de CLIVELLES aplicarem una crema específica directament a la zona de les fissures, dues vegades al dia. Els ingredients que necessitem són: centella asiàtica (cicatritzant), àcids grassos essencials i agents amb propietats calmants, antiinflamatòries, antibacterianes i antifúngiques. No recomanem l’ús de tractaments abrasius fins que les clivelles no millorin la seva aparença.
  2. Peus amb CALLOSITATS SEVERES:  com a tractament de xoc aplicarem una crema    específica  amb actius queratolítics  dues vegades al dia durant 15 dies, només en les zones amb callositats. Els principis actius que necessitem són la urea a altes concentracions o la papaïna. Els primers dies es recomana fer servir una llima o pedra pómez per accelerar els resultats.
  3. Peus SECS, danyats, que tendeixen a INFLAR-SE: triarem cremes que a més dels actius emol·lients afegeixin actius com el castanyer d’índies o l’àrnica, amb acció antiinflamatòria i activadora de la microcirculació sanguínia. Aquesta serà la crema que posarem també quan canviem les sabates a l’inici de temporada, sobretot en aquells peus que tendeixen a llagar-se.
  4. Peus amb una DESHIDRATACIÓ SEVERA, buscarem cremes  hidratants (que mantinguin l’equilibri hídric), riques en àcids grassos essencials per afavorir la hidratació natural de la pell.

 

Ara bé, si busquem un resultat EXPRÉS, per manca de temps o poca constància en el tractament, hem de recórrer als tractaments intensius flash tipus MÀSCARA DE NIT. El millor és deixar-los  tota la nit I cobrir els peus amb un mitjó. La manteca de karité i l’oli de jojoba són ingredients que ens ajudaran que el peu recuperi la seva elasticitat i flexibilitat. Si no es vol utilitzar els mitjons, també es pot aplicar en capa gruixuda durant 15 minuts i retirar l’excés amb un mocador de paper.

  • Tractaments setmanals:

EXFOLIACIÓ: Per evitar l’engruiximent de la pell. Aquestes cremes contenen principis actius com l’àcid salicílic (amb acció queratolítica) i altres que tenen una acció mecànica sobre les zones engruixides. Per exemple: granets de closca de coco. També olis que hidraten el peu. Per això recomanem fer l’exfoliació en sec, després de la dutxa retirant al final els granets que queden amb un mocador de paper

PEDRA PÓMEZ: s’utilitza sempre en humit insistint en les zones de pell engruixida, un parell de cops a la setmana. Hi ha qui ho fa dins la dutxa per una major comoditat.

En casos amb tendència a la formació de callositats recomanem LLIMES AMB CAPES més gruixudes,  de gra o altres materials, que s’aplicaran en sec per obtenir un millor resultat.

 

Com has vist no totes les cremes valen per a tothom. Per una bona selecció demana consell!

 

EM SENTO CANSAT, APAGAT, DESBORDAT… QUÈ EM PASSA?

La primavera és l’època on més demanda hi ha de vitamines i molta gent l’associa a l’anomenada astènia primaveral.

Però la pandèmia que estem patint, ha fet que aquest trastorn convisqui de manera habitual amb altres com l’estrès o l’ansietat.

Tanmateix, totes poden produir insomni, que és un altre dels reis de les consultes en pandèmia.

Per tant, és molt important discernir què és el què realment pateix la persona per tal de donar a la diana amb la solució més adequada..

 

Per exemple: Si la persona ve a buscar alguna cosa per dormir i la causa és l’estrès, aquell complement no li solucionarà el problema, només taparà el símptoma. Si una persona diu que està cansada i la causa és l’insomni, unes vitamines tampoc seran la solució.

 

Per on comencem?

ASTÈNIA PRIMAVERAL

Se sol manifestar com una alteració de l’estat general, fatiga intel·lectual amb dificultat de concentració i trastorns de la memòria, trastorns del son i alteracions de la gana.

Malgrat la seva gran incidència, l’astènia primaveral és de caràcter lleu i remet al cap de pocs dies, sense necessitat de tractament. Si no millora, podem recórrer a fórmules de rescat, com complements alimentosos rics en vitamines, que ajudaran a afrontar aquell període amb més energia. Aquests són els d’el·lecció, en cas que la persona no porti un alimentació equilibrada.

 

 

INSOMNI

Són moltes les persones que pateixen insomni. En aquests casos, la demanda sol ser d’algun producte sense recepta que ajudi a millorar tant la conciliació del son, com la freqüència en els despertars nocturns.

És important, abans de res, indagar sobre l’origen d’aquesta alteració del son.

Si se’n pot abordar la causa, ho podrem resoldre.

 

En cas d’insomni, convé fomentar uns hàbits que ajudin el pacient a relaxar-se per agafar el son de forma natural.

És molt convenient instaurar un horari regular de son i fer alguna activitat física durant el dia, que ajudi a trobar-se cansat a l’hora de dormir.

Així mateix, cal eliminar begudes amb cafeïna i alcohol des d’hores abans i evitar el tabac. S’ha de procurar que l’entorn de l’habitació sigui l’adequat, sense sorolls excessius, amb prou penombra i amb una temperatura confortable. Els olis essencials (tant en difusió, com en esprai) poden ajudar a crear aquest ambient i a la conciliació del son.

 

És important no fer servir el llit per a activitats com mirar la televisió, escoltar música o llegir, així com també cal evitar mirar pantalles i mòbils dues hores abans d’anar a dormir per no interrompre el cicle de la melatonina.

 

Només quan no es pot resoldre, les pautes d’higiene del son comentades abans fracassen i les alteracions del son continuen afectant de forma important la vida de la persona o la de la seva família. En aquest cas, caldrà emprar tractament farmacològic, en un període de temps breu.

 

ESTRÈS

És un estat de cansament mental provocat per l’exigència d’un rendiment molt superior al normal. Per tant, es tracta d’un fet que ve generat per una situació real i present.

Com respon cada persona a aquest fet dependrà de les eines de què disposi cadascú. L’objectiu del tractament de l’estrès no ha de ser eliminar tots els símptomes sinó gestionar-los. Així, si tornen a aparèixer en algun moment, els sabrem gestionar per al nostre benefici.

 

ANSIETAT

L’ansietat té a veure amb l’anticipació a alguna cosa que la pròpia persona percep com a negativa, però que encara no ha passat i segurament no passarà. En moltes ocasions, l’ansietat ve generada per un estrès sostingut en el temps que comença a generar pensaments negatius o preocupacions sobre un tema concret. En aquests casos es converteix en un estrès que continua després que hagi desaparegut el factor estressant.

Tant l’estrès com l’ansietat es manifesten amb símptomes físics (mareig, mal de cap, palpitacions o taquicàrdies), com psicològics i conductuals (preocupació, desbordament, por o dificultat per concentrar-se).

 

El primer que hem de fer és no normalitzar els símptomes que puguin aparèixer.

Relaxar-nos: desactivar el cos i respirar adequadament per a poder pensar millor.

Identificar l’origen del problema ens ajudarà a buscar la millor manera de gestionar-lo.

Buscar un nou enfocament: pensar en fer les coses d’una altra manera.

Els complements alimentosos poden reforçar aquest tractament però caldrà seleccionar el més adequat per a cada cas.

 

Si et sens identificat/da amb alguna d’aquestes afirmacions : “em llevo cansat”, “tinc sensació d’ofec”, “em sento desbordat i el cap m’està a punt d’explotar”, “em sento inquiet” o “em noto tens o contracturat”, pot ser pateixes algun d’aquests trastorns.

 

Demana ajuda!

ÚLTIM PAS DE LA RUTINA BEAUTY: PROTECCIÓ SOLAR!

Amb l’arribada del bon temps, l’ús de filtres solars comença a fer-se habitual. Ara bé, són poques les persones que n’utilitzen tot l’any, malgrat que hi ha molts estudis que determinen que el 80% de l’envelliment de la pell és degut a l’exposició solar. Sí, ho has sentit bé… el 80%!

 

Encara tens dubtes?

Actualment  hi ha molts tipus de fotoprotectors, adaptats a tot tipus de pell i necessitats. Per tant, l’excusa de què són pringosos ja no serveix.

 

Per què els què hi ha a la farmàcia són més cars que a la gran superfície?

La regulació  que ha de superar tot  solar que es ven al canal farmàcia és molt estricte i requereix de molts estudis (seguretat, eficàcia , versatilitat…) que no són barats. Parlem d’un producte sanitari, amb tot el què això comporta, i tenen l’aval del consell d’un professional. No oblidis que és important demanar consell si estàs sota tractament mèdic. Hi ha  medicaments molt coneguts que poden provocar reaccions de fotosensibilització. Per exemple: antihistamínics, anticonceptius, antiàcids, antiinflamatoris…

Avui més que explicar-vos com triar el solar adequat (ja avancem que segur que serà amb un FPS  més alt del què triaríeu) ens agradaria aprofitar per aclarir molts dels dubtes que hi ha sobre la foto protecció.

Com sabeu, la radiació solar està formada  per radiacions de diferents longituds d’ona i cadascuna d’elles emet una energia. Les més rellevants que afecten a la superfície de la pell són els UVA i UVB, tot i que se sap que la llum visible i la llum IR potencien els efectes negatius de la radiació UV.

 

La radiació UVB és la responsable de l’eritema i la cremada solar, perquè és la què arriba a la capa més externa de la pell (epidermis). La  radiació UVA és la responsable de l’envelliment prematur de la pell, càncer, híper pigmentació (taques) i arriba a capes més profundes (dermis).

El número que apareix en els protectors solars (el FPS  o Factor de Protecció Solar) fa referència  a la protecció que ofereix aquell producte  front els UVB. És important, però, que un foto protector informi també de si té cobertura front els UVA ja que, com hem explicat, aquests són els que causen les taques, al·lèrgies i càncer de pell. Els  filtres solars que tenim a la farmàcia tenen protecció front els UVA, tal com s’especifica a l’envàs.

 

La radiació pot travessar el vidre?

La radiació UVB (la que provoca eritema) no els travessa però la radiació UVA (que degrada fibres de col·lagen i elastina i ens provoca al·lèrgies) i la llum blava, sí els travessen.

 

Ja sabem que de 12h a 16h és quan la radiació solar és més intensa, però el sol a l’ hivern no és tan fort com a l’ estiu, oi?

Doncs la radiació UVB és més intensa a l’estiu, però la UVA, la que provoca el foto envelliment, és estable tot l’any.

 

A la muntanya, rebo el mateix sol?

Cada 300m la intensitat de la radiació UV augmenta un 4%.

 

I si faig esport, m’ haig de protegir?

Doncs encara més! La suor actua com una lupa i t’has de renovar el protector amb freqüència. També és molt important remarcar la importància de posar-nos la quantitat adequada.

 

Com es reflecteix la radiació solar a les superfícies?

A l’aigua un 20%, a la neu un 80%, a la sorra un 25% i a l’herba entre un 15 i un 25%. Per tant, hem de tenir en compte aquest fet per reforçar la protecció solar en determinades ocasions.

 

I els dies ennuvolats , m’haig de protegir?

El 90% dels raigs UV travessa els núvols. Els raigs IR no, per això no tenim la sensació de calor. Per tant la resposta és SÍ

 

Recomanem fer servir la REGLA de L’OMBRA: Si la longitud de l’ombra que projectem és:

  • MÉS LLARGA que la nostra alçada, és un bon moment per exposar-nos al sol.
  • Si és MÉS CURTA, és millor anar a una zona d’ ombra, ja que l’ intensitat de la radiació UV serà major.

 

Al nostre territori tenim unes 2600 hores de sol en el decurs de l’ any.

Ara ja ho tens clar, oi? Protecció solar TOT L’ ANY! 😉